tag:blogger.com,1999:blog-234981822024-03-07T12:35:34.248+01:00Tot a floretesbanyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.comBlogger257125tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-82043099650977136922011-01-16T22:03:00.002+01:002011-01-16T22:17:08.267+01:00Ai, la cultura...!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://foropolitico.es/wp-content/uploads/2010/12/chillida_leku.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 557px; height: 418px;" src="http://foropolitico.es/wp-content/uploads/2010/12/chillida_leku.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><br />Abans de les festes de Nadal havia fet un escrit que sense voler havia deixat al rebost a l’espera de rescatar-lo per servir-lo ací.<br />Me’l va suggerir un un <a href="http://www.publico.es/culturas/348928/un-mundo-de-gente-rentable">bon article</a> al diario Púbico sobre la mercantilització de la societat, la consolidació d’un model educatiu basat en la utilitat i la competitivitat i les futures conseqüències socials; Enllaçava precisament amb un llibre que acabava de llegir,<span style="font-style: italic;"> ‘Qüestió de valors: del consumisme a la sostenibilitat’ </span>de Jordi Pigem (altament recomanable), que explica com d’importants és l’educació en certs valors (solidaritat, austeritat, respecte i revaloració de la natura, etc.) per a poder construïr un món sostenible i sense desigualtats socials, culturals o econòmiques. El consumisme voraç que ens guia ha fet quotidians termes com rendibilitat, competitivitat, utilitat, etc. Aquestos termes i altres són a les antípodes d’una autèntica qualitat de vida. No ens fan més feliços, ans al contrari, que ens produeixen l’ansietat i l’individualisme que van fent-se més presents a cada dia. Dissortadament no està de moda fomentar altres aptituds humanes com el pensament, la crítica, el compromís, la creativitat, la sensibilitat estètica... (I així acabarem com acabarem!)<br /><br />Els cotxinos diners manen. Anselm Turmeda ja en donava testimoni al segle XV: <span style="font-style: italic;">‘diners fan avui al món lo joc...’.</span> Durant una bona temporadeta hem viscut per damunt de les nostres possibilitats amb l’ajuda dels bancs i ara hem pegat en os. I com sempre, a pagar-ho els que tenen menys recursos.<br /><br />(Altra reflexió del llibre: Si necessitàrem menys treballariem menys... )<br /><br />Una seqüela negativa de la condemnada crisi és la gestió de la cultura, que veu amenaçats pressupostos –ja esquifits per norma- i que provoca unes conseqüencies destructives com aquestes; <span style="font-weight: bold;">Dos museus emblemàtics </span><a style="font-weight: bold;" href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/Requiem/museos/muertos/elpepicul/20101203elpepicul_1/Tes">anuncien en pocs dies</a><span style="font-weight: bold;"> el seu tancament</span>. Les institucions de torn, ajuntaments, diputacions i governs autònoms se’n desentenen de la seua obligació i s’espolsen les puces dient que no hi ha diners (Per cert, institucions la majoria de les quals en mans del PSOE. Qui ha dit que el PSOE està compromés amb la cultura?).<br /><br />Al•legaran que els museus no són rendibles. Però un museu no està per fer negoci, sinó per educar. Llàstima que cada dia això s’entenga menys.banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-23112081469411905122010-11-16T19:07:00.002+01:002010-11-16T19:16:49.606+01:00Terços amunt!!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.ecm.ub.es/condensed/eol/torre.gif"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 353px; height: 502px;" src="http://www.ecm.ub.es/condensed/eol/torre.gif" alt="" border="0" /></a>
<br />
<br /><div style="text-align: justify;"><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CADRI%7E1%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman";} </style> <![endif]--> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">El món casteller esperava la notícia amb candeletes, i finalment ha arribat el resultat desitjat; Els castells són patrimoni immaterial de la humanitat! La distinció de la UNESCO és un honor i una gran satisfacció per a tots els implicats directament en els castells i per als que ens estimem la cultura catalana. Contava en el meu penúltim escrit que vaig viure l’acte casteller de les festes de Santa Tecla de primera mà gràcies a l’Oriol. Conéixer de tan a prop una colla t’endinsa en una dimensió molt personal d’eixes torres humanes.</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquestes torres s’alimenten d’un constant desafiament personal i col·lectiu. Hi ha un treball constant de coordinació de la colla en el qual tots saben quin paper ocupen en la seua construcció; Qui ha de posar pit, qui ha de parar el muscle, qui entrega <span style=""> </span>la seua veu en donar les ordres o qui ha d’enfilar-se torre amunt, veloç, per fer l’aleta i carregar el castell. De fóra el resultat és solemne, plàstic i imponent, tot acompanyat de l’angoixa lògica en vore com el castell tremola a la vegada que creix. Dins, tots callen i només parla el cap de colla. Tot passa més lentament que a l’exterior. Es comprimeixen uns cossos amb altres i en sonar les gralles i el tabal hi ha emoció continguda mentre la torre va amunt gràcies a l’esforç de tots, i que el públic recompensa amb l’aplaudiment quan l’anxaneta alça la mà.
<br /></span></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">
<br /><span style=""> </span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">Hi haurà qui explique millor els valors positius dels castells (igualtat de gènere, integració, etc.). Jo només vull mostrar-me satisfet per aital distinció, i recordar la part que ens toca als valencians: Segons algunes teories aquests ‘castells’ naixen del ‘ball de valencians’ que van conèixer al camp de Tarragona fa dos segles. Certament al País Valencià s’han conservat i recuperat colles de ‘<span style="font-style: italic;">muixerangues</span>’, que algun dia va ser un fenòmen més estés que en l’actualitat. Pot ser si la realitat política fòra una altra la proposta s’haguera pogut fer conjuntament des de les dos Generalitats, tot reconeixent i fomentant el fet ‘<span style="font-style: italic;">muixeranguer</span>’ que a terres valencianes és tan feble com inexistent mediàticament. <span style=""> </span>No en tinc dubte que una conseqüencia vergonyosa i patètica d’aquesta actitud d’ignorància és el fet que el GAV – grup feixista de llarga trajectòria, ben vist pel PP - <span style=""> </span><span style=""> </span><a href="http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/331841-un-grup-blaver-intenta-boicotejar-els-castells.html">haja enviat una carta</a> al comité de la UNESCO per ‘alertar’ de la participació de xiquets en els castells.
<br /></span></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">
<br /></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">Una altra manifestació nostra reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat és el Cant de la Sibil.la de Mallorca, de la que no en soc gens entés, però a la qual li dec una visita en la seua versió més propera a mi: la d’Ontinyent.
<br /></span></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">
<br /></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">Al remat, bones notícies per a la nostra cultura. Tots tenim un poc de tot, i tot té un poc de nosaltres, i per això ens ho estimem... <span style=""> </span>Als diaris d’internet la bona notícia ve acompanyada <a href="http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/331856-el-pp-considera-les-trobades-pel-valencia-un-acte-catalanista.html">de crítiques </a>a Alarte des de cal PP per assistir a la Trobada d’Escola Valenciana del dia 9 d’Octubre,<span style=""> </span>de <a href="http://www.elpunt.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/331864-el-govern-valencia-vol-deixar-sense-tv3-la-safor.html">l’amenaça </a>del tancament de TV3 a la Safor i de <a href="http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/331867-la-generalitat-retira-les-ajudes-al-festival-de-cinema-en-valencia-inquiet.html">la retirada de subvencions </a>de la Generalitat al festival de cinema en valencià <span style="font-style: italic;">Inquiet</span>. </span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">
<br /></span></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">Així, lectores i lectors, en pocs segons es pot passar de l’alegria d’una gran notícia a la indignació de saber que els que ens governen no tenen ni puta idea de quina és i com es fa la nostra cultura. </span></p>
<br />banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-78204097003271308302010-10-09T12:24:00.002+01:002010-10-09T12:30:54.203+01:009 d'octubre; Res a celebrar<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUocDha4jJCp7kl4sMuaPiz3gArDtFi4p6cjUVGMXmgYchr_iv5prFL3Qea_yG-C6zIa83x8gxBbyNfl_XCn5lK2aWEw_MCwJO14Mn54vDTerEJQLRfI7cXHFE3vifnVXv9fpb/s1600/Sari%C3%B1ena-Corts-2.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 323px; height: 645px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUocDha4jJCp7kl4sMuaPiz3gArDtFi4p6cjUVGMXmgYchr_iv5prFL3Qea_yG-C6zIa83x8gxBbyNfl_XCn5lK2aWEw_MCwJO14Mn54vDTerEJQLRfI7cXHFE3vifnVXv9fpb/s1600/Sari%C3%B1ena-Corts-2.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">No he sigut mai partidari dels ‘dies de’: Ni del dia del pare, ni del dia dels enamorats, ni el del llibre, ni tants altres. Jornades d’efervescència de bones intencions i discursos molt fussats per recordar que alguna cosa existeix i que ens en recordem d’ella un dia a l’any.<br /><br />Demà diuen que és el ‘<span style="font-style: italic;">dia de la Comunitat Valenciana</span>’, fórmula que pareix copiada d’uns grans magatzems o de la ‘casa de España’ d’alguna capital d’algun país del món. La cosa no és accidental: és així perquè així ho volen i ho han volgut els que manen ací des de fa vàries dècades. Igual que tenim un dia per recordar quant que volem la mare i els xiquets li porten una floreta de paper entusiasmats del tot, hi ha un dia a l’any per ‘recordar’- i remarque la paraula: recordar, i res més- que el poble pla encara parla valencià – dir parla, llig i escriu ja seria dir massa- i amb aital finalitat es lloga un grupet de musica ‘en valencià’, es ballen les danses típiques que tothom mira però on ningú hi participa, es menja paella, a la capital es trau en processó la senyera amb tota la pompa i circumstància que cal – Es passeja més per allò de que isca de casa i li pegue l’aire que per fer realment una processó respectuosa i ‘cívica’ com cal-, i en molts ajuntaments es llig un manifest de totes les forces polítiques unint-se a la causa valencianista, desitjant la normalitat de la cultura, omplint-se de bones intencions i animant a tot <span style="font-style: italic;">cristo </span>a ‘ser’ valencià i a sentir-se’n orgullós.<br /><br />La realitat és que un any rere l’altre eixe manifest es queda al faristol on és llegit i ni els regidors ni els ciutadans tornen a tindre cap interés en ell fins que a l’any següent arriba el ‘dia de la comunitat’ i se’l tornen a trobar. Això, o que arriben eleccions i cal traure vots dels sectors regionalistes – que no valencianistes, siguem clars-.<br /><br />Els valencians patim més que mai una classe política indigna, cobdiciosa, mesquina i agenollada als interessos de Madrid. Seguim sent tan ‘<span style="font-style: italic;">flojos y muelles</span>’ com ens va descriure el comte-duc d’Olivares fa 400 anys. Ni els ciutadans ni la oposició, esbalaïda i desorientada, sabem reaccionar davant un govern megalòman, balafiador i seguidista. Hem renunciat a defendre els nostres interessos econòmics i culturals per no saber crear la nostra política i deixant que altres ens la facen meseta enllà.<br /><br />Trobe que ens va millor celebrar el ‘<span style="font-style: italic;">nostre dia</span>’ un 14 de febrer, imitant la proposta de l’alcalde Hereu de Barcelona. Perquè el 9 d’octubre va nàixer un país del que hui només queda, si escarbem molt, algun remitjonet; Si fins i tot els fa tanta vergonya el penó de la conquesta de la capital que el volen conflictiu i amagat!!<br /><br />El 9 d’octubre podria haver sigut la <span style="font-style: italic;">'Diada Nacional del País Valencià'</span>; una jornada de celebració, d’alegria col•lectiva pels èxits aconseguits, de marcar-se nous reptes, d’enorgullir-se junts de la riquesa de la nostra cultura, de mirar enrere i donar les gràcies, i mirar avant per ensenyar a les noves generacions quantes coses bones podem fer si ens ho proposem entre tots. En canvi és el dia dels discursos oficials cínics, vanitosos, buits, desficaciats. És el dia per celebrar que tindrem l’AVE a Madrid (en el que tardarem menys des de València que per a anar a Alcoi). Que les relacions comercials amb l’exterior són boníssimes mentre els llauradors es moren de fam. Que la majoria dels polítics autonòmics i locals ignoren la llengua pròpia (Pot ser que l’alcaldessa de la capital porte 20 anys sense dir-ne ni una en valencià? Si Maria Abradelo ha tardat molt menys!!) i a més a més menyspreen tota cultura feta en valencià i col•laboren en la confusió sobre el seu origen i denominació. Un dia per a celebrar també que a pesar dels seus fracassos, excessos i corrupteles molts governants es renovaran l’any que ve en les seues poltrones de diputats o regidors. I per celebrar la joia de la corona: Una televisió pública manipulada descaradament, de continguts infames, de servei públic nul i pou sens fondo dels nostres impostos. Ah, i ara no està sola, que l’acompanyen les televisions locals de la ‘caverna mediàtica’ madrilenya, que van obtindre les llicències per a emetre, tot i tindre el mateix interés i vinculació amb la realitat valenciana com la NBC americana.<br /><br />I podriem seguir amb educació, els bous, els bancs, els músics, el teatre, les universitats, el Papa, la confessionalitat del govern...<br /><br />Siguem valencians tots els dies de l’any, però encara més quan anem a votar.<br /></div>banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-44553241644968493822010-09-21T22:24:00.002+01:002010-09-21T22:38:56.661+01:00Santa Tecla gloriosa!<meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CADRI%7E1%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman";} </style> <![endif]--> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">
<br /></span></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">Ara fa dos anys vaig anar a les festes de Santa Tecla per primera vegada: Era precís conèixer la baixada de l’àliga! Enguany he tornat per dos dies acompanyat de dos amics també curiosos de les festes de pobles i ciutats. I hem tornat encantats d’haver viscut un cap de setmana tan intens i significatiu. </span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">Hem tingut la gran sort d’estar acompanyats -quan els compromisos festius el deixaven- per l’amic Oriol, que ens anava referint tota classe d’explicacions i anècdotes a mesura que caminàvem el centre de Tarragona. Així és impossible no enamorar-se de la ciutat i de les seues festes!</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">L’ambient d’aquests dies és fantàstic: música en directe a qualsevol hora, gralles, pasdobles, gent per tot arreu, ubicacions diferents del centre per a cada acte, però tots a prop i agradables de caminar, molta marxa nocturna... Vaja, com fem les festes els pobles al sud del país: Ens sentíem com a casa! </span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">Una de les experiències més autèntiques ha estat la de formar part de la ‘<span style="font-style: italic;">pinya</span>’ que subjecta els castells baix del tot. Com que l’Oriol i tota la seua família formen part de la <span style="font-style: italic;">Colla Jove</span> la visita ha sigut un curset ràpid de descobriment del món casteller –vocabulari, tècnica, història, agenda...-. <span style=""> </span>Dins del castell connectes ràpidament amb les frustracions, amb la tensió, amb l’esperança i amb la joia de tots els que s’impliquen en eixe repte col·lectiu i tenen la responsabilitat de fer-ho davant de milers de persones. I enganxa! <span style=""> </span>Hi van participar també la colla <span style="font-style: italic;">Vella</span>, els de Vilafranca i la <span style="font-style: italic;">Jove </span>de Valls. Un sol de justícia semblava voler desfer aquelles torres fràgils, però només ho va aconseguir dues vegades, causant-nos molta impressió la caiguda atrotinada de tanta gent des de tan alt. <span style=""> </span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">Com dic, una visita a les festes curta però ben interessant.</span></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">
<br /></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">Amb els pares de l’Oriol, la nostra família amfitriona, vam compartir algunes hores delicioses entorn a la taula anant d’un tema a l’altre mentre menjàvem els boníssims plats que ens va preparar la Remei. Vam quedar de tornar un altre any per als dies forts de Santa Tecla i a altres trobades. Ells també volen conéixer bé les nostres festes. Podem aportar-nos tantes coses, podem passar-ho tan bé, podem aprendre tant, que fa vertader goig continuar el contacte amb una gent tan compromesa, tan vitalista, tan acollidora i tan autèntica. I que siga per molts anys!!<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style=""> </span><o:p></o:p></span></p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">
<br /></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash2/hs358.ash2/63841_1616342446322_1169185657_1752516_4744019_n.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 720px; height: 480px;" src="http://sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash2/hs358.ash2/63841_1616342446322_1169185657_1752516_4744019_n.jpg" alt="" border="0" /></a>
<br /><span lang="CA"><span style="font-family:georgia;"></span></span></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family:georgia;">
<br /></span></span></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">
<br /><span lang="CA"><span style="font-family:georgia;"></span><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span lang="CA"><span style=""> </span><o:p></o:p></span></p> banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-15432739246919925852010-08-18T13:07:00.003+01:002010-08-18T13:32:17.155+01:00Teresa: cent anys<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA_YzZS3jMnG2NOngT2Pu7VoY1PCNtXf_RudldKS2zt2UXWBqB4D5jzZzHKA9nIKtFSRm7cIdwagd9j_WMLC8ravVRQjwIDcZJypsSRvaN_iieNrzWaSJgo0SvYP8p3fpp64sQ/s1600/imatge4.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 434px; height: 299px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA_YzZS3jMnG2NOngT2Pu7VoY1PCNtXf_RudldKS2zt2UXWBqB4D5jzZzHKA9nIKtFSRm7cIdwagd9j_WMLC8ravVRQjwIDcZJypsSRvaN_iieNrzWaSJgo0SvYP8p3fpp64sQ/s320/imatge4.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5506720960519036786" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">S’imagineu la quantitat d'històries d’amor que han sorgit entre persones des que el món és món i les persones senten la necessitat d’estimar-se? Quantes han arribat a les nostres oïdes? Molt poques: un grapat on hi ha les aventures que més van colpir els nostres avantpassats.<br /><br />Que una història d’amor que s’ha esdevingut en un temps i un lloc determinat es recorde i perdure en el temps és un privilegi que molts pocs aconsegueixen, i en eixe selecte club comptem amb una parella molt propera: Matxero i Teresa.<br />Ara ha fet un segle que la història va acabar tràgicament amb la mort d’ella a l’heretat del Morer, a Banyeres. Sergi Gómez, que ha estudiat el cas i l’ha difós en escrits, conferències i les voltes que compartim taula, no podia faltar al que havia promés i <a href="http://sergicarrasca.blogspot.com/2010/08/gracies-teresa.html">va estar</a> en la tomba de Teresa per recordar-la en el centenari del seu traspàs:<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIFJmF6f0KMUph40TS4sr9KTjwPV0FRHpSUoA8nK4wTx_RBqg36WDMdiLPP6fg7ehRYsXYgyM5-7BoQL7EamZzXQG2UMOc4jDc1LwotxQr6JOzoupkxQqRuLQi5oZ52KBKGSkm/s1600/escanear0006.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 164px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIFJmF6f0KMUph40TS4sr9KTjwPV0FRHpSUoA8nK4wTx_RBqg36WDMdiLPP6fg7ehRYsXYgyM5-7BoQL7EamZzXQG2UMOc4jDc1LwotxQr6JOzoupkxQqRuLQi5oZ52KBKGSkm/s320/escanear0006.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5506726408830348530" border="0" /></a><br /><br />Teresa, passats els anys, s’ha tornat una privilegiada. Els paisans seus que saberen de la desgràcia van aprofitar la tonadeta de l’<span style="font-style: italic;">Hereu Riera</span> per cantar el final d’aquell amor que sobreviuria a la mort de tots dos. La cançó ha arribat als nostres dies, em consta que s’estudia en algunes classes de música i continua sent motiu de treball dels nostres músics i cantadors... i el que li queda!<br /><br />Un segle després els canals d’aprenentatge de cançons i històries han canviat totalment i el gruix de la nostra societat dóna l’esquena a la cultura popular i ignoren la peça musical, però Teresa i Matxero viuen per sempre junts –com volien- en companyia d’altres amants eterns... Romeu i Julieta, aquells de Teruel, Marc Antoni i Cleopatra...<br /><br /><br /><br /></div>banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-14797354439288919642010-06-08T10:30:00.004+01:002010-06-08T10:45:09.989+01:00La 'señorita' Vicenta<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGiZ5VLmq_9Z2oN5GohzpXFOlKKPfDs-7Spptgsagy3yqA6lr6sQSDAIUG8QIdl2bzWsx2xUCXKWstHyYaDkPDQ8Ojt-VjNw4DntF7GcNeMuvPi4jIQZLAe8dB9N0ZxI10VOXx/s1600/escanear0001.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 457px; height: 256px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGiZ5VLmq_9Z2oN5GohzpXFOlKKPfDs-7Spptgsagy3yqA6lr6sQSDAIUG8QIdl2bzWsx2xUCXKWstHyYaDkPDQ8Ojt-VjNw4DntF7GcNeMuvPi4jIQZLAe8dB9N0ZxI10VOXx/s400/escanear0001.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5480336192868899282" border="0" /></a>
<br />
<br /><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CADRI%7E1%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Tahoma; panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:1627421319 -2147483648 8 0 66047 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman";} </style> <![endif]--> <p style="text-align: justify; font-family: times new roman; font-weight: bold;" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;">FOTO: Del llibre 'el paper de l'escola a Banyeres de Mariola'. Vicenta i les seues alumnes l'any 69.
<br /></span></p><p style="text-align: justify; font-family: times new roman; font-weight: bold;" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;">
<br /></span></p><p style="text-align: justify;font-family:georgia;" class="MsoNormal">Dissabte coincidirem fent en el trajecte Banyeres-València; No la coneixia, i em va sorprendre quan em va contar, encara a la parada de l’autobús, que havia estat mestra al poble durant vora quaranta anys al col·legi de les monges. Es va presentar com deia ser coneguda al poble: la <span style="font-style: italic;">señorita</span> Vicenta. <o:p></o:p></p><div style="text-align: justify;"> </div><p face="georgia" style="text-align: justify;" class="MsoNormal">És ja una senyora major. No li vaig preguntar l’edat però li calcule una setantena d’anys. Diu que va vindre al poble l’any 62, i que va exercir fins els any noranta, quan la van despatxar sense explicacions de les monges, segons ella perquè assistia a sessions de quimioteràpia per superar un càncer. A partir d’ahí va anar desfullant una sèrie d’experiències agredolces sense cap ordre cronològic, botant d’un episodi de la seua vida a un altre, evidenciant un deteriorament psicològic dissimulat amb la seua antiga dot oratòria. <o:p></o:p></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="font-family: georgia; text-align: justify;" class="MsoNormal">Recordava un passat amarg de maltractaments a càrrec d’un marit que encara conserva – <span style="font-style: italic;">“per ser bona samaritana”</span> justificava-<span style=""> </span>i que ara ha derivat a una ludopatia ruïnosa. El recurs d’encomanar-la a la seua famílía em va caure quan m’explicà els problemes que els rondaven; Un present angoixós.<o:p></o:p></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="font-family: georgia; text-align: justify;" class="MsoNormal">Lamentava que poca gent del poble se’n recorde d’ella, ni companyes de treball ni alumnes – aparentava conèixer tots els xiquets als que havia ensenyat en quatre dècades- i per tant es sentia a soles. Físicament estava molt perjudicada per diferents i complicades operacions. <span style=""> </span>Es mostrava molt religiosa però resabiada amb l’església. Evocava el seu origen suecà però feia la major part del discurs en castellà.</p><p style="font-family: georgia; text-align: justify;" class="MsoNormal">
<br /></p><p style="font-family: georgia; text-align: justify;" class="MsoNormal">No tenia previst escriure açò al bloq, però aquest matí a la ràdio he escoltat <a href="http://luciasolisc.blogspot.com/2008/05/palabras-para-julia.html">Palabras para Júlia</a>, de Goytisolo, cantada per Paco Ibañez, i me n'he tornat a recordar d'ella.
<br /></p><p style="font-family: georgia; text-align: justify;" class="MsoNormal">
<br /></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:Tahoma;"><span style="font-family:georgia;">Em va donar ràbia no poder ajudar-la ni donar-li cap de solució. Li vaig dir que faré per vore-la al poble.
<br /></span></span></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">
<br /></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">
<br /><span lang="CA" style="font-family:Tahoma;"><span style="font-family:georgia;"></span><o:p></o:p></span></p> banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-51049601639837769102010-04-29T00:00:00.003+01:002010-04-29T00:11:40.306+01:00Un cavaller valent; salvarà la princesa?Un curt d'animació molt ben fet. Val la pena parar-se 9 minuts a vore'l i delitar-se amb el dibuix, l'humor i la imaginació dels autors. Amb drac i tot! Si donarà de sí el tema del cavaller i la donzella...<br /><br />Com que <span style="font-style: italic;">blogger </span>no em deixa penjar-lo, el teniu <a href="http://www.youtube.com/watch?v=e9h1QTXISmY">ACÍ</a>.banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-45108501768974998862010-04-22T11:53:00.000+01:002010-04-22T11:53:00.165+01:0023 d'abril<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://quilezllisterri.es/fotos/galeria/dsc_0082_redimensionar.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 507px; height: 339px;" src="http://quilezllisterri.es/fotos/galeria/dsc_0082_redimensionar.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><br />Demà comencen oficialment les festes de Moros i Cristians de Banyeres; les festes de Sant Jordi. No hi participe actualment ni com a fester, ni com a músic, ni com a acolitet, però m'agrada estar aquests dies i vore les festes, disfrutar de l'ambient de dia i de nit, captar els matissos que cada any fan diferent el ritu de la festa, trobar-me amb la gent que per circumstàncies no veig la resta de l'any, tastar el timonet quan amaneix el dia 23 tot esperant que comence la diana...<br />Però com dic no estic lligat a la festa i encara que m'agrade no m'importarà fer fugina algun any per escapar-me a conèixer alguna de les festes que també celebren al cavaller que mata el drac.<br /><br />L'any passat vaig poder visitar Puigverd de Lleida i viure una magnífica jornada medieval que va acabar amb una <a href="http://www.santjordipuigverd.org/">representació </a>popular i espectacular de la llegenda de Sant Jordi i el drac. També a Esplugues de Llobregat van representar una <span style="font-style: italic;"></span><span style="font-style: italic;">llegenda </span>amb bona cosa de balls tot i no ser patró del poble. I què dir-vos de la representació i la setmana medieval de Montblanc, d'una importància comercial i una fama que pot ser sobrepassa la classificació de '<span style="font-style: italic;">festa popular'</span><br /><br />Algun any caldrà assistir al <a href="http://www.machacas.org/vencimiento-del-dragon-de-san-jorge-en-alcaniz"><span style="font-style: italic;">'Vencimiento del dragón</span></a>' de Alcañiz, que segons he vist a les fotos es fa a una meravellosa plaça renaixentista el matí del dia de Sant Jordi. I de vesprada ens podriem acostar al Palau de la Generalitat de Barcelona al <a href="http://www.gencat.cat/catalunya/santjordi/cat/llibres.htm">mercat de Roses</a> i a passejar per les Rambles a la festa del llibre.<br />I prou més amunt, en la costa basca, pinta molt bé el '<a href="http://www.elcorreo.com/vizcaya/20080417/margen-izquierda/colorida-bajada-dragones-relanzara-20080417.html"><span style="font-style: italic;">Gora Santurtzi' </span></a>del poble de Santurtzi, que representa bianualment la mort del drac en una vila marinera que deu el seu nom al sant.<br />Un poc més lluny, a la vila de Portofino (prop de Gènova), al costat del seu port d'embarcacions de luxe, es fa una <a href="http://www.tuttotigullio.it/gallery_mostra.php?cat=4">gran foguera</a> la nit del dia 23 vora el mar, i diu la gent d'allà que si el tronc que subjecta la foguera cau cap a la mar, és senyal de bona sort, i si ho fa cap a dins, de tot el contrari.<br /><br />Fa uns quants anys, a l'imperi romà celebraven el 23 d'abril el dia de la 'Vinàlia', festa per la que se li demanava a Júpiter la protecció de les vinyes i la l'èxit de la collita. S'obrien les botes del vi de la collita de la tardor anterior per a oferir-les al susdit déu i després els romans es bufaven com a rates. Casualment 'Jordi' vol dir 'home del camp' i és el patró en molts països dels llauradors. Una altre aprofitament pagà de l'esglèsia?banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-42359770802445387792010-03-11T12:44:00.002+01:002010-03-11T12:57:42.473+01:00Sant Romà de la Calle<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.realacademiasancarlos.com/admin/imgs/members/1245928426_De-la-Calle.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 184px; height: 278px;" src="http://www.realacademiasancarlos.com/admin/imgs/members/1245928426_De-la-Calle.jpg" alt="" border="0" /></a>
<br /><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman";} </style> <![endif]--><span style=";font-size:100%;" ><span lang="CA">He estat en les dos concentracions a favor de Romà de la Calle<span style=""> </span>que s’han organitzat improvisadament a les portes del Muvim i a la seu de la diputació provincial de València. En les dos, tot i haver estar convocades amb poc de temps, hi va assistir molta gent. Sobre cinc-cents han dit en algun mitjà; Sí, és possible, i puc testimoniar que no<span style=""> </span>es van repetir els manifestants de l’un a l’altre dia. Em vaig alegrar en <a href="http://www.elpais.com/articulo/espana/Centenares/personas/arropan/ex/director/Muvim/piden/dimision/Rus/elpepuesp/20100309elpepunac_21/Tes">la primera</a> de vore a molta gent de la facultat de Belles Arts; Alumnes i professors (alguns doctors i catedràtics) que han fet vore que la facultat no està tan abeltida com sembla en els projectes personals de cadascú.</span></span><span style="font-size:100%;">
<br />
<br /></span><span style=";font-size:100%;" ><span lang="CA"> El politiquet de torn que s’ha cregut just inquisidor i ha alçat el dit prohibitori sobre la mostra <span style=""> </span>d’unes fotografies<span style=""> </span>(ja publicades en els diaris) no va calcular la jugada i va pensar que De la Calle<span style=""> </span>respectaria la seua decisió i que, a més, assumiria la co-responsabilitat de la censura.<span style=""> </span>A eixe politiquet és al que Rus <span style=""> </span>deuria d’haver fet dimitir, reposant les fotos al seu lloc, confiant en la gestió del director del Muvim (impecable i reconeguda internacionalment), tot mantenint el prestigi del museu. I haguera quedat com un senyor. Però no, quan dimiteix el director i les mostres d’adhesió sorgeixen des de les files del seu mateix partit, l’alcalde de Xàtiva r<a href="http://www.adn.es/local/valencia/20100309/NWS-2747-Diputacion-Valencia-MuVIM-Rus-director.html">ebla l’assumpte</a> amb la seua </span></span><span style=";font-size:100%;" ><span lang="CA">natural </span></span><span style=";font-size:100%;" ><span lang="CA">sensibilitat ; <span style="font-style: italic;">"El que esté a gusto que no se mueva y el que no esté a gusto...".</span> És a dir, ací mane jo i -com es diu popularment- el que no pague lloguer al carrer!</span></span><span style="font-size:100%;">
<br />
<br /></span> </div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: verdana;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></span></p><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"> </div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:130%;"><span lang="CA"><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;">La gestió popular ens ha acostumat excessivament a la censura. La visió ‘</span></span><span style="font-style: italic; font-family: verdana;font-size:100%;" >canalnouera</span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;">’ de la realitat (La notícia que no es veu, no existeix) és una greu falta de respecte als ciutadans que, d’altra banda, va fent-nos dòcils i acrítics (precisament, el que no vol el museu de la '</span></span><span style="font-style: italic; font-family: verdana;font-size:100%;" >il.lustració'</span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;">). D’aquesta manera, no demanarem polítics assenyats i honrats, i nous Rus i Camps tindran carta blanca per a circular... Mala barraca!</span></span>
<br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:130%;"><span lang="CA">
<br /></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style=""> </span><o:p></o:p></span></p> banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-26461505845723001842010-02-13T11:51:00.003+01:002010-02-13T12:02:08.191+01:00Bloglines em falla<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://kis21learning.pbworks.com/f/1191337439/Bloglines%20logo.png"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 347px; height: 82px;" src="http://kis21learning.pbworks.com/f/1191337439/Bloglines%20logo.png" alt="" border="0" /></a><br />Fa molt de temps que estic subscrit a bloglines, que puntualment m'avisa de les actualitzacions dels bloqs que seguisc podent consultar-los cómodament. Però des de fa uns mesos va començar a no avisar-me de les actualitzacions dels bloqs de Ca <span style="font-style: italic;">Vilaweb</span>. Exclussivament eixos. Un darrere l'altre, a poc a poc, han anat donant-me error; No s'actualitzen i romanen junt amb un signe d'exclamació roig que supose que serà que he de fer alguna cosa, però no sé el què.<br /><br />Hi ha algú que em sàpiga dir què he de fer?<br /><br />Gràcies.banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-32202868079267121522010-02-08T13:50:00.006+01:002010-02-08T14:02:20.702+01:00Via crucis del Cabanyal, estació 671; Pilatos i Herodes escolten Santa Mònica OltraHui m'he encés a primera hora llegint en el diari de dissabte la crònica del ple extraordinari celebrat divendres a les Corts amb el Cabanyal com a protagonista. L'encabotament del Govern en enderrocar aquell patrimoni artístic és d'un nivell de burrera i analfabetisme que clama al cel. Fa un moment he obert un correu on em passen un video de la portaveu de Compromís, Mònica Oltra, cantant-li les veritats a la cara als consellers sobre aquest tema. Reconforta saber que hi ha una veu que els fa saber, amb arguments a la mà, el que no volen entendre. Ací està el vídeo. Escolteu-ho, per favor;<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/91QuilEgGoQ&hl=en_US&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/91QuilEgGoQ&hl=en_US&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-74586494995100873912010-02-04T20:02:00.006+01:002010-02-05T14:33:19.844+01:00Nàpols dos mil deuFa ja vora tres anys ( ja??!!) que els vaig deixar. Ells han seguit la seua vida i jo la meua, per supost. Per unes hores ens vam retrobar pels carrerons de Nàpols; Continuava recordant les cares de molts oriunds de per allà. La visita va tornar a ser divertida, curiosa i atractiva. Nàpols em fascina, qui em llig de temps ho sap. La ciutat en eterna decadència manté un encant endimoniat. Seran els carrers reblits d'antics palaus, els paisatges urbans, l'animada vida al carrer, les llegendes que s'escampen per tot arreu, el sabor de la Pizza - així, en majúscules- que trobes a Via <span style="font-style: italic;">Tribunali</span>. Serà la presència llunyana i imponent del Vesuvi - Amb el cim nevat eixos dies de gener!-.<br />Caminar per Nàpols coneixent els seus problemes et fa circular amb una sensació estranya de por, d'atenció i d'espectació. No saps en quin moment poden furtar-te la bossa, o atropellar-te, o si trobaràs en algun moment un tiroteig, o si aquella botiga on serveixen amb amabilitat participa activament en el negoci de la <span style="font-style: italic;">Camorra</span>. Al remat és com estar dins d'una gran pel·lícula del neorrealisme italià, comparació graciosament versemblant en observar les exagerades gestulitzacions i converses dels veïns.<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://media-cdn.tripadvisor.com/media/photo-s/01/0b/fd/fc/spaccanapoli-from-the.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 337px; height: 450px;" src="http://media-cdn.tripadvisor.com/media/photo-s/01/0b/fd/fc/spaccanapoli-from-the.jpg" alt="" border="0" /></a><br />Pujar al Castel Sant Elmo ja val tot el viatge. Enfilar-se allà amunt és tocar el cel de la ciutat -amb permís del Vesuvi, que ja queda un poc apartat-. Allí dalt s'està més alt que ningú, es té la sensació de controlar-ho tot encara que el nucli urbà sumat a la perifèria s'escampa fins on ja no t'aplega la vista. Des del castell Nàpols és multicolor, i tota ella abraça la badia a la que dóna nom, en l'horitzó de la qual es pon el sol diàriament abocant una llum daurada que sembla, també, eixida d'un film. Davant d'aquell, el<span style="font-style: italic;"> Mare Nostrum</span>, pense en els grecs que li donaren el nom, en els romans, en els francesos... i també en la part que ens toca; Intente figurar-me davant la mateixa posta de sol el nostre Alfons el Magnànim, Jordi de Sant Jordi, Ausias March, Pere Joan, Guillem Sagrera...<br /><br />Em sembla que mai he deixat cap escrit en napolità, en <span style="font-style: italic;">dialetto </span>com ells en diuen. Ara posaré una poesia dedicada a <span style="font-style: italic;">Napule </span>(Nàpols) de Totó, actor còmic napolità que sempre va fer dels seus origens un tret d'identitat personal. Segur que no tindreu cap problema de comprensió;<br /><span style="font-family: arial;font-family:webdings;font-size:78%;" ><br /></span><h2 style="font-family: arial;font-family:trebuchet ms;" ><span style="font-size:78%;">ZUOCCOLE TAMORRE E FEMMENE (Rates, tambors i femelles)</span></h2><h2 style="font-family: arial;font-family:trebuchet ms;" ><span style="font-size:78%;"><br />Tutte hanno scritto 'e Napule canzone appassiunate,<br />tutte 'e bellezze 'e Napule sò state decantate:<br />da Bovio a Tagliaferri, Di Giacomo a Valente;<br />in prosa, vierze e musica: ma chi po ddi cchiù niente?<br />Chi tene 'o curaggio 'e di' quaccosa<br />doppo ca sti puete gruosse assaie<br />d'accordo songo state a ddi una cosa:<br />ca stu paese nun se scorda maie.<br />Sta Napule, riggina d' 'e ssirene,<br />ca cchiù 'a guardammo e cchiù 'a vulimmo bbene.<br />'A tengo sana sana dinto 'e vvene,<br />'a porto dinto 'o core, ch' aggia fà?<br />Napule, si comme 'o zucchero,<br />terra d'ammore - che rarità!<br />Zuoccole, tammorre e femmene,<br />è 'o core 'e Napule ca vò cantà.<br />Napule, tu si adorabile,<br />siente stu core che te vò di:<br />"Zuoccole, tammorre e femmene,<br />chi è nato a Napule nce vo murì</span></h2>banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-83512803174888416712010-01-18T13:50:00.003+01:002010-01-18T17:09:58.920+01:00Posa un verdó en la teua vida<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.artesanum.com/upload/grande/8/3/2/botella_peces_con_vaso_sol-145099.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 328px; height: 246px;" src="http://www.artesanum.com/upload/grande/8/3/2/botella_peces_con_vaso_sol-145099.jpg" alt="" border="0" /></a><strong>verdó</strong><span style="font-weight: bold;">; </span>Botella de vidre de boca ampla que es deixa, plena d'aigua, damunt de la tauleta de nit, amb un got de cap per avall al damunt, i que servix per a beure durant la nit.<br /><p style="font-style: italic; text-align: justify;">A Alcoi, antigament, aquest atifell era d’ús habitual. En cada llar n’hi havia u com a mínim. Pensem que a Alcoi, durant el segle xix, molts treballadors vivien en pisos que es tancaven amb dues claus i era molt normal que el dormidor estiguera en una part del pis i la cuina estiguera en l’altra. Si hom volia beure per la nit, no era lògic haver d’eixir a l’escala, obrir amb la clau l’altra part del pis a on es trobava la cuina, beure, tancar amb clau, baixar l’escala, entrar a l’altra part del pis a on es trobava el dormitori, tornar a tancar en clau i tornar-se a gitar. La cosa més natural i lògica de món era tindre una botella amb aigua i un got al costat del llit. Avui açò ja no cal perquè ja no queden pisos amb dos claus.</p><p style="text-align: justify;">Així descriu Eugeni S.Reig en '<span style="font-style: italic;">Les nostres paraules</span>' eixe pràctic objecte; el verdó. Voldria puntualitzar-li que no només es gastava en estos pisos sinó que també a les cases normals de poble -com els que hem heretat de les àvies-. Jo no n'he tingut mai a la meua tauleta de nit, o al menys no ho recorde, però sí que n'he vist a casa com a un objecte més a l'armari on és el parament de taula i em sembla que s'ha usat en alguna convalescència familiar.<br /></p><p style="text-align: justify;">La qüestió és que d'unes setmanes ençà ho tenia clavat al cap; volia un verdó. Me n'havia adonat que em seria molt útil i vaig pensar que me'l podia fabricar jo mateix amb alguna botella de vidre i boca ampla. A casa, amb una botella de suc (que em va costar de trobar, ja que ara les fan de plàstic!!) i un got de <span style="font-style: italic;">nocilla </span>molt decent em vaig montar per fi l'objecte desitjat, que funciona i dona un servici magnífic...<br /></p><p>Hui una companya de treball m'ha regalat un de nou... i ben bonic que és! M'ha fet molta il.lusió, és clar, i seguidament m'he posat a fer una cosa que tenia pendent de feia dies; crear un grup al facebook que es diu '<span style="font-style: italic;">Recuperem el verdó'.</span><br /></p>banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-89854700731709698452010-01-13T18:49:00.004+01:002010-01-13T19:41:12.397+01:00Enric Valor<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://serrella.banyeres.com/imatges_articles_alta/00614.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 338px; height: 211px;" src="http://serrella.banyeres.com/imatges_articles_alta/00614.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">M'unisc al recordatori a don Enric Valor que Mossen <a href="http://sergicarrasca.blogspot.com/2010/01/enric-valor-des-del-regne-de-bucaria.html">Carrasca </a>i Mossen <a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/156286">Gàlim </a>fan des dels seus bloqs en el dia que es fan deu anys que va faltar. <br /><br />La primera coneixença de Valor la vaig tindre a l'inici de l'escola primària, quan mon tio em regalà els vint-i-sis volums de les <span style="font-style: italic;">Rondalles valencianes </span>editades per edicions del Bullent, encuadernades en rutilants tapes blanques i molt i molt ben il·lustrades . Recorde que una temporada m'acompanyaven al llit tots els dies i com de bé ho passava abans d'acabar el dia! Aquelles històries que no passaven en cap món imaginari sinó en Cocentaina, en Petrer... en Banyeres!, aquell llenguatge que no m'era el matern però era el deu meu poble, aquelles il·lustracions brutals que pot ser foren la millor lliçò d'educació plàstica d'aquells anys... Valor és part de les meues primeres experiències lectores, i de les més bones. Aquella col.lecció roman a casa, com un vertader tresor personal que és, i tinc pendent des de ja fa temps una rellegida.<br /><br />A principis d'una altra època vital, l' universitària, vaig trobar en una papereria de la capital la novel.la <span style="font-style: italic;">'l'Ambició d'Aleix'</span> i acomboiat pel nom de l'autor me la vaig mercar per llegir-la tranquilament en estiu. I Valor, aquesta vegada amb una història creada per ell, continuava sent tan expressiu, suggeridor i bon narrador com el recordava d'una dècada abans.<br /><br />En la seua vessant de gramàtic va publicar obres de consulta com<span style="font-style: italic;"> 'Millorem el llenguatge', 'Resolguem dubtes', 'La flexió verbal'</span>... reeditades actualment per 3i4 i d'utilitat inestimable per als que procurem millorar en açò de la comunicació escrita (o parlada!).<br />La revista Barcella li va dedicar el <a href="http://serrella.banyeres.com/carpeta_anteriors/fitxadelarticletriat.php?camp_referencia=437">número 10</a> en l'any 2000.<br /><br />En repassar la seua biografia me n'alegre de que puguera rebre en vida els <span style="font-style: italic;">Honoris Causa</span> i els altres reconeixements, però em fa molta ràbia recordar com la Conselleria d'Educació i l'Ajuntament de Castalla van vetar el nom 'Enric Valor' de l'IES que l'havia aprovat com a propi.<br /><br />Fins i tot morts els tenen por!<br /></div>banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-43259553940091347082010-01-06T20:11:00.003+01:002010-01-07T19:52:59.143+01:00Quant li queda al Cabanyal?<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.cabanyal.net/images/doblepag1g.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 558px; height: 305px;" src="http://www.cabanyal.net/images/doblepag1g.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Vull escriure sobre l'assumpte del <a href="http://www.cabanyal.net/">Cabanyal </a>i no sé com començar. Em sembla un espectacle tan surrealista, tan patètic i vergonyós que no trobe fórmula per fer encara més evident l'absurditat de la batalla judicial entre els veïns del Grau de València i el seu Ajuntament per enderrocar o no un barri de notable interés històric. El recent informe del Ministeri de Cultura serà tan positiu com vullguem, però el fet d'haver aplegat a aquest punt és una derrota de tots.<br />Que l'administració municipal es plantejara el projecte "d'<span style="font-style: italic;">ampliació</span>" de Blasco Ibañez a costa de la unitat del barri i de la destrucció de la seua riquesa arquitectònica és bona mostra del desinterés dels que governen per allò que en diem '<span style="font-style: italic;">patrimoni</span>' mentre els cau la bava quan els constructors els expliquen projectes de grans torres i magnífics bulevars que -en el seu moment- els donaran bona cosa de guanys i publicitat a Canal 9.<br />No seria just dir que tota la culpa la té Rita. Temps i eleccions han tingut els ciutadans de la capital per fer-la fòra i parar un projecte tan desgavellat; no només l'han mantinguda en el càrrec durant dos dècades sino que ha millorat els resultats -fins i tot al Cabanyal!-.<br />Per això dic que tot aquest enrenou de declaracions, sentències i movilitzacions socials és una derrota de tots.<br /><br />Mentre escric açò llig que el Govern valencià<a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/3674823/guerra-decrets-cabanyal.html"> ja té pensat</a> com fer per tal que les lleis no els siguen contràries i legitimar aquest expoli en tota regla.<br /><br />Recordeu quan fa pocs anys el govern talibà d'Afganistà va decidir rebentar els <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Budas_de_B%C4%81miy%C4%81n">budes gegants</a>? El govern musulmà va alegar que les estàtues anaven en contra de la religió islàmica i les destruïren sense més mirament tenint en contra la UNESCO i la opinió pública internacional. Aquestos talibans de la Generalitat van sense turbant i obeeixen una altra religió; la del capitalisme <span style="font-style: italic;">cotxino </span>que avantposa els interessos econòmics d'uns pocs al benestar de tot un barri i la recuperació del patrimoni que és un tros d'història de València.<br /><br />Ja ho van fer amb la Punta, amb l'horta, amb la costa, amb els PAI's i companyia. Els la bufa el patrimoni artístic o natural perquè no dóna diners -segons la seua visió- . Els la bufa i no els la costipa.<br /><br /></div>banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-92072707783327324822009-12-23T14:38:00.001+01:002009-12-23T14:38:00.390+01:00El segon disc de Botifarra<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.pepebotifarra.com/imagenesyfotos/portadamil.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 250px; height: 529px;" src="http://www.pepebotifarra.com/imagenesyfotos/portadamil.jpg" alt="" border="0" /></a><br />Amb el primer disc em va passar igual; la primera volta que el vaig escoltar em va agradar, la segona un poc més, i conforme he anat sentint-lo m'agrada més i més. El segon disc de Pep el 'botifarra' és un producte fòra de sèrie; Un treball amb un resultat espectacular. Les músiques s'han enriquit brutalment amb influències mediterrànies fent de peces tradicionals temes nous i irressistibles. <span style="font-style: italic;">Botifarra </span>també ha millorat, i això d'afegir dites i endevinalles pel mig del disc li aporta espontaneïtat i frescor al disc. I de la caixa del disc... què diré?! Que és la millor portada d'un disc que s'ha fet en molt de temps. Que està feta a mà (una a una) per un <span style="font-style: italic;">artistasso </span>que es diu Jordi Albinyana que no para de fer coses <span style="font-style: italic;">aseaes </span>i que teniu en <a href="http://jordialbinyana.blogspot.com/">este bloq </a>per si voleu pegar una ullada a lo que fa.<br />Sens dubte, un boníssim regal per a fer ara que s'acosten <span style="font-style: italic;">reixos</span>. Ah, a la ciutat de València busqueu-lo a discos <span style="font-style: italic;">Oldies</span>.banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-75332155803525616552009-12-21T23:56:00.000+01:002009-12-22T01:38:10.292+01:00Solstici d'hivern<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.mascotasyamos.com/wp-content/uploads/2009/09/jersey_cuello_alto.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 298px; height: 301px;" src="http://www.mascotasyamos.com/wp-content/uploads/2009/09/jersey_cuello_alto.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Abans que<a href="http://www.europapress.cat/catala/noticia-lhivern-comenca-avui-les-1847-hores-amb-gelades-nevades-nord-centre-fortes-pluges-sud-20091221140812.html"> començara l'hivern</a> jo ja he perdut en un autobús urbà la meua <a href="http://casaboines.blogspot.com/2009/05/la-coppola.html"><span style="font-style: italic;">coppola</span> </a>- gorra que m'estimava molt, comprada a Nàpols en l'últim viatge- i un guant en un taxi, quan me l'he llevat per pagar -que també m'estimava perquè me'ls havia regalat un amic-. Quina maliccia que m'ha donat perdre-les!<br />Això sí, fa no res que he estrenat l'edredò de plumó d'oca i com diuen, calfa prou. Espere no perdre'l...<br /><br /></div>banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-15865904546082325382009-12-15T13:07:00.003+01:002009-12-15T13:37:36.052+01:00Diuen que ha nevat<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.alqueriadelpilar.com/UserFiles/Image/lalqueria/banyeres%20nevado.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 298px; height: 396px;" src="http://www.alqueriadelpilar.com/UserFiles/Image/lalqueria/banyeres%20nevado.jpg" alt="" border="0" /></a><br />Diuen que per la Mariola ha caigut una nevada grossa com fa temps que no s'havia vist. Des de casa per telèfon m'ho confirmen. Per als que no podem estar allà, ni rebolcar-nos per la neu ni jugar a guerres de boles ens queda ensobinar-nos a les finestretes que s'entreobrin per internet i que permeten vore-ho i fer-nos goleta. Mireu, <a href="http://www.meteobanyeres.com/">mireu a Meteobanyeres </a>com de blanquet es veu el poble en directe!<br />Em van dir que va eixir Banyeres a les notícies de <span style="font-style: italic;">canalneu</span>. I que sempre ix Banyeres. I en dir-m'ho vaig caure que ni se'm va passar pel cap vore les notícies de les 2. Estava dinant a eixes hores cara al televisor però com que el costum es botar eixe canal en fer <span style="font-style: italic;">zapping </span>-per salut mental- em vaig perdre el desplegament de personal i mitjans a que ens té acostumats <span style="font-style: italic;">la valenciana</span> quan neva un poquet i quan guanya el València CF. I com diu <a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/153890">hui </a>Pep; amb la de diners que ens costa només per dir tòpics!! Tota la raó que té - com sempre-; Al meu poble només s'acosten quan neva o el dia de l'entrada de moros i cristians. M'agradaria haver-los vist el dia de la <span style="font-style: italic;">Llegenda de Sant Jordi</span> (un dels espectacles de teatre no professional més gran a terres valencianes) o en la inauguració de ArtNostre (una iniciativa fabulosa de molts pobles de la zona per acostar els artistes plàstics als pobles veïns) o en l'aplec de danses de la Mariola, o quan alumnes de l'IES professor Manuel Broseta van guanyar el primer premi del certamen 'compitalia' de teatre clàssic (resultat d'un treball interdepartamental molt interessant).<br />En definitiva, ser una televisió normal.banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-58146396980306981772009-11-18T18:30:00.003+01:002009-11-18T18:47:28.520+01:00No és un acuditDissabte passat es va celebrar a Banyeres la gala anual a benefici de l'<span style="font-style: italic;">Asociación </span><em>Española Contra el Cáncer </em> (web <a href="http://www.todocancer.com/ESP/">ací</a>). Segons m'han comentat, les entrades es venien a<span style="font-weight: bold;"> l'estanc </span>de la plaça.<br /><br />Que també són ganes de broma, o no?<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/gmjjHkxTItE&hl=en_US&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/gmjjHkxTItE&hl=en_US&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-31674333184108956692009-11-09T01:50:00.002+01:002009-11-09T01:57:02.490+01:00Històries de tres<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.notasdecine.es/files/2009/07/castillos-de-carton-trailer-y-poster-de-la-adaptacion-de-la-novela-homonima-de-almudena-grandes.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 272px; height: 389px;" src="http://www.notasdecine.es/files/2009/07/castillos-de-carton-trailer-y-poster-de-la-adaptacion-de-la-novela-homonima-de-almudena-grandes.jpg" alt="" border="0" /></a>
<br /><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CADRI%7E1%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman";} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">M’agraden les històries de <span style="font-style: italic;">trios</span>. Reconec que en soc consumidor quan es presenten ocasions perquè em resulta un tema estimulant, fresc i trencador ( independentment de que siga més o menys factible en la realitat). <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">D’històries ‘de tres’ recorde que ja fa molts anys vaig tindre oportunitat de llegir l’obra de teatre <span style="font-style: italic;">‘El baile’ </span>d’Edgar Neville, que va deixar-me molt bona impressió cap al final de l’adolescència, i que em reclama una nova llegida per fer memòria. Un temps després, al principi de la universitat, <span style=""> </span>es va estrenar als cinemes ‘<span style="font-style: italic;">Soñadores</span>’, de Bertolucci, que em va agradar moltíssim; Una relat diferent sobre els ideals, la joventut, la llibertat i el sexe ambientat en el maig del 68. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Enguany mateix vaig poder vore també en pantalla gran la espanyola ‘<span style="font-style: italic;">Dieta mediterrània</span>’, una nova crònica, actualitzada, d’un triangle amorós; amb bon humor, bons actors i bones reflexions sobre aquest tipus de relacions. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">I la última cinta que he vist on es tracta el tema és a ‘<span style="font-style: italic;">Castillos de cartón’</span>, basada en la novel.la d’Almudena Grandes, i en el rodatge de la qual vaig tindre oportunitat de participar com a figurant. Les persones que em van dir que havien llegit la novel.la contaven meravelles d’ella. Desconec el nivell de fidelitat a la novel·la <span style=""> </span>de la pel·lícula però puc dir-vos que és una magnífica història de complicitats, desig, amor, maduració personal, i també de recels, soledats i frustracions.<span style=""> </span>Ara que encara està en cartell vos la recomane <span style=""> </span>entusiastament, i vos convide a que em comenteu què vos ha semblat. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-87636035178928487352009-10-05T23:03:00.000+01:002009-10-06T00:31:45.914+01:00Lliçons de la vidaSi l'escrit anterior parlava sobre el respecte que devem als educadors, el de hui va sobre un educador que es va guanyar eixe respecte i que ahir ens va deixar sobtadament. Ell és Marcel.lí Sarrió, professor de filosofia i alternativa a la religió de l'IES de Banyeres. Ahir, mentre practicava escalada a Bussot va caure des d'una altura suficient<a href="http://www.diarioinformacion.com/alicanti/2009/10/05/fallece-escalador-beneixama-cabeco-sufrir-caida/937623.html"> per causar-li la mort</a>.<br />Escric ràpidament unes línies després de repassar la quantitat de comentaris que ha generat la notícia a internet. Són alumnes, ex-alumnes o veïns de Beneixama (el seu poble) que el recorden amb pregona estima i admiració. Corpren llegint el <span style="font-style: italic;">tuenti </span>la quantitat de calificatius, d'anècdotes, d'opinions...<br />Jo, que vaig tindre la sort de ser alumne seu fa uns quants anys, el recorde com la humiltat en persona. Sempre pacífic, dialogant, amb sentit de l'humor...<br /><br />Conten els alumnes que este matí se li ha dedicat un minut de silenci al centre i han sonat en el seu record el<span style="font-style: italic;"> 'cant de l'enyor'</span> de Llach. No em costa imaginar-me l'escena. Marcel.lí els ha donat a tots la seua última lliçó. <br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Hbip6_lKWuQ&hl=en&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/Hbip6_lKWuQ&hl=en&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-80869387389359762232009-09-18T08:59:00.002+01:002009-09-18T09:07:31.664+01:00El respecte als educadors<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://patentados.com/img/2006/pupitre-plegable.png"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 315px; height: 255px;" src="http://patentados.com/img/2006/pupitre-plegable.png" alt="" border="0" /></a>
<br /><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CADRI%7E1%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman";} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Rumiava jo estos dies algun escrit per a este bloq sobre la qüestió de l’autoritat dels professors a l’aula. Se n’està parlant molt, i amb més motiu amb la notícia del pacte per l’educació que proposa el ministre del ram. La cosa fa temps que és preocupant. Ahir a la ràdio opinava gent des de casa sobre el tema, i coincidien majoritàriament en que la culpa és dels pares, que malcrien els fills i els </span><span style="" lang="CA">donen corda per a fer i desfer.<span style=""> </span>I sí, jo també pense que si el pare músic, el fill ballador, i que amb certs models de pares és lògic que apareguen eixos individus que pul·lulen per les escoles.<span style=""> </span>Però una altra part important de responsabilitat la té la societat, l’entorn; Si la tribu no educa, malament. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">I pensant en això apareix a Vilaweb la notícia de que el president de la diputació de València <a href="http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3632579">serà jutjat per insultar i amenaçar el professorat valencià</a>. Ni fent-ho aposta. Heus ací un exemple molt lleig d’incontinència verbal en públic que vol desacreditar el treball de molts centenars de professionals de l’educació i que pense que perjudica la credibilitat del sistema educatiu valencià. Este senyor, després d’aquelles declaracions ni se n’ha desdit ni ha demanat disculpes per la brofegada. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">L’actitud d’Alfonso Rus no ens pot estranyar, tenint en compte que el seu partit fa vàries dècades que va posant en qüestió els docents valencians per divergències lingüístiques. O més que divergències, interessos polítics per els quals han difamat sense mirar pèl en contra de professionals valencians i de la lingüística internacional, primer des del bunker barraketa i després des dels despatxos d’ajuntaments i conselleries. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Disculpeu si me n’he anat un poc per les branques. Altres ho analitzaran des d’altres perspectives però jo he volgut fer evident la burla continua cap al món acadèmic per part d’unes autoritats democràtiques. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style=""> </span></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">He posat un exemple de desacreditació, el de Rus.<span style=""> </span>Però n’hi ha d’altres com l’educació per a la ciutadania en anglés, els <span style="font-style: italic;">barracons</span>, la precarietat dels interins, les subvencions a grups seccecionistes ... Després del pacte anunciat entre els dos grans partits deixarà el partit del senyor Rus de menystenir la tasca acadèmica de mestres, professors, lingüístes, etc. en mans de la qual està la gent del futur? Ja ho vorem.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-3087366347919204262009-09-11T16:45:00.004+01:002009-09-11T16:55:50.043+01:00Ja tocava<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm3.static.flickr.com/2017/2389146946_0563daf821_o.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 222px; height: 296px;" src="http://farm3.static.flickr.com/2017/2389146946_0563daf821_o.jpg" alt="" border="0" /></a><br />Hui he anat a apuntar-me a l'autoescola. Ja era hora, em direu. Doncs sí, ja em tocava decidir-me a estudiar els entretinguts temes del reglament de circulació, fer les pràctiques que toquen i traure'm quant abans el permís de conduïr. Segons la xica de l'autoescola és el millor moment perquè estan que ho regalen. Així que més val aprofitar-ho, ara que dispose de temps lliure, i prendre-m'ho seriosament abans que se'm passen les ganes.<br />La intenció és no fer-ho llarg, així que m'ho he plantejat com a intensiu. Vorem si hi ha sort a la primera!banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-42459963132015916222009-07-19T11:49:00.002+01:002009-07-19T12:37:48.313+01:00GRÀCIES!!Se m'amunteguen al cap els records de les experiències d'estos dies de treball organitzant la <span style="font-style: italic;">Llegenda</span>. M'agradaria donar un per un l'enhorabona a tots els que han dedicat part del seu temps en fer possible un projecte d'esta dimensió, i vull aprofitar este escrit per recordar-vos a tots. Esta mampresa és, per damunt de tot, treball col.lectiu i voluntari.<br /><br />La representació d'ahir va ser un gran èxit. Ho recorde i em torne a emocionar. Hi havia llogades 1.900 cadires (200 més que el 2.006) i poques quedaren buides. El mar de cabets que es divisava des de l'escenari era brutal, i en el moment d'encendre les bengales... una passada! I nosaltres, que fins divendres teniem el ai en el cos... que si no se'n venen entrades, que si la crisi, que si la gent diu que són cares... Tot esfumat en vore el riu de gent que anava afluint al recinte ben ordenadets, com es veu poques vegades al poble.<br />Quan vam acabar, sense voler-ho vaig acabar en la porta despedint la gent coneguda. Amics, veïns i autoritats que ens donaven l'enhorabona. I els amics de Puigverd de Lleida, encantats d'haver conegut Banyeres i haver vist la nostra Llegenda, tot en un dia!<br /><br />...<br /><br />Este èxit ha sigut un pas més per fer forta la tradició de la <span style="font-style: italic;">Llegenda de Sant Jordi</span>. Crec que sense ser encara massa conscient, Banyeres acull un dels majors muntatges teatrals no professionals del País Valencià. Una obra que malgrat tots els malgrats és esforç i il.lusió que posen un grup de gent per oferir-la als seus conciutadans. Ho dic perquè he sentit per boca d'alguna veïna que no valia la pena pagar 7 euros per vore a la <span style="font-style: italic;">'gent que veus tots els dies'</span> i prefereix quedar-se a casa. Pobreta... I encara s'atrevia a dir que l'entrada és cara perquè clar, si això ho paga l'ajuntament... La dona, evidentment, no havia vist l'obra. Esta ignorància cabuda i orgullosa està més estesa del que pensem pel veïnat. Podrem canviar-ho algun dia?<br /><br />...<br /><br />Ara ens queden les anècdotes dels bons moments, les presses, les bromes, els preparatius, els nervis, els contratemps... Quin cuquet quan en sonar la cançò d'inici entravem en dues files agarrats de les mans... Quin tomb del cor quan vam vore a Sant Jordi per terra!!<br /><br />Si havereu vist ahir les donzelletes plorant com a madalenes perquè s'acabava esta experiència tan bonica per a elles!! Això, i vore eixir la gent tan contenta -es notava en les cares!!- és la major recompensa.<br /><br />Gràcies als que creieu en este projecte i heu treballat de valent en ell.<br />Gràcies per haver vingut a compartir este regal que vos hem volgut oferir.<br />Un agraiment especial a l'ajuntament de Banyeres per la confiança dipositada.<br /><br />No hi ha dubte. El drac tornarà d'ací tres anys.banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-23498182.post-37451622980427416442009-06-23T18:59:00.003+01:002009-06-23T19:06:42.319+01:00Al tribunal!!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://eltambo-narino.gov.co/apc-aa-files/33383339613165363333376361396537/tribunal_supremo_x_victoriano_salas.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 335px; height: 230px;" src="http://eltambo-narino.gov.co/apc-aa-files/33383339613165363333376361396537/tribunal_supremo_x_victoriano_salas.jpg" alt="" border="0" /></a><br />Dins d'una setmaneta comença el procés d'oposicions al cos de professors de secundària dels centres valencians. Vaig a presentar-me. No és que estiga molt preparat, que no tenia clar això de presentar-me fins fa poc, però aniré a provar sort, que diuen. Per ara estic tranquil, i espere que en plantar-me davant el tribunal no m'aturrullaré ni perdré la serenitat.<br /><br />Haurem de repassar estos dies. Ja vos contaré...banyeríhttp://www.blogger.com/profile/03172605872144217574noreply@blogger.com5