![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA_YzZS3jMnG2NOngT2Pu7VoY1PCNtXf_RudldKS2zt2UXWBqB4D5jzZzHKA9nIKtFSRm7cIdwagd9j_WMLC8ravVRQjwIDcZJypsSRvaN_iieNrzWaSJgo0SvYP8p3fpp64sQ/s320/imatge4.jpg)
S’imagineu la quantitat d'històries d’amor que han sorgit entre persones des que el món és món i les persones senten la necessitat d’estimar-se? Quantes han arribat a les nostres oïdes? Molt poques: un grapat on hi ha les aventures que més van colpir els nostres avantpassats.
Que una història d’amor que s’ha esdevingut en un temps i un lloc determinat es recorde i perdure en el temps és un privilegi que molts pocs aconsegueixen, i en eixe selecte club comptem amb una parella molt propera: Matxero i Teresa.
Ara ha fet un segle que la història va acabar tràgicament amb la mort d’ella a l’heretat del Morer, a Banyeres. Sergi Gómez, que ha estudiat el cas i l’ha difós en escrits, conferències i les voltes que compartim taula, no podia faltar al que havia promés i va estar en la tomba de Teresa per recordar-la en el centenari del seu traspàs:![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIFJmF6f0KMUph40TS4sr9KTjwPV0FRHpSUoA8nK4wTx_RBqg36WDMdiLPP6fg7ehRYsXYgyM5-7BoQL7EamZzXQG2UMOc4jDc1LwotxQr6JOzoupkxQqRuLQi5oZ52KBKGSkm/s320/escanear0006.jpg)
Teresa, passats els anys, s’ha tornat una privilegiada. Els paisans seus que saberen de la desgràcia van aprofitar la tonadeta de l’Hereu Riera per cantar el final d’aquell amor que sobreviuria a la mort de tots dos. La cançó ha arribat als nostres dies, em consta que s’estudia en algunes classes de música i continua sent motiu de treball dels nostres músics i cantadors... i el que li queda!
Un segle després els canals d’aprenentatge de cançons i històries han canviat totalment i el gruix de la nostra societat dóna l’esquena a la cultura popular i ignoren la peça musical, però Teresa i Matxero viuen per sempre junts –com volien- en companyia d’altres amants eterns... Romeu i Julieta, aquells de Teruel, Marc Antoni i Cleopatra...
Que una història d’amor que s’ha esdevingut en un temps i un lloc determinat es recorde i perdure en el temps és un privilegi que molts pocs aconsegueixen, i en eixe selecte club comptem amb una parella molt propera: Matxero i Teresa.
Ara ha fet un segle que la història va acabar tràgicament amb la mort d’ella a l’heretat del Morer, a Banyeres. Sergi Gómez, que ha estudiat el cas i l’ha difós en escrits, conferències i les voltes que compartim taula, no podia faltar al que havia promés i va estar en la tomba de Teresa per recordar-la en el centenari del seu traspàs:
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIFJmF6f0KMUph40TS4sr9KTjwPV0FRHpSUoA8nK4wTx_RBqg36WDMdiLPP6fg7ehRYsXYgyM5-7BoQL7EamZzXQG2UMOc4jDc1LwotxQr6JOzoupkxQqRuLQi5oZ52KBKGSkm/s320/escanear0006.jpg)
Teresa, passats els anys, s’ha tornat una privilegiada. Els paisans seus que saberen de la desgràcia van aprofitar la tonadeta de l’Hereu Riera per cantar el final d’aquell amor que sobreviuria a la mort de tots dos. La cançó ha arribat als nostres dies, em consta que s’estudia en algunes classes de música i continua sent motiu de treball dels nostres músics i cantadors... i el que li queda!
Un segle després els canals d’aprenentatge de cançons i històries han canviat totalment i el gruix de la nostra societat dóna l’esquena a la cultura popular i ignoren la peça musical, però Teresa i Matxero viuen per sempre junts –com volien- en companyia d’altres amants eterns... Romeu i Julieta, aquells de Teruel, Marc Antoni i Cleopatra...