23 de juliol 2007

La Malena


Ahir va ser la festivitat de Santa Maria Magdalena, patrona del meu poble. La Malena, per nosaltres. El pintor Francesco Hayez la va pintar nua, penedida, pensarosa... bella com era ella. La tela penja del museu d'art contemporani de Milà. Em va encisar quan la viu l'altre dia.


Aquest serà l'ultim post des d'Itàlia. Demà tornem a casa i .... a descansar un poc.

09 de juliol 2007

Dies en Banyeres

Ja tenia ganes jo de tornar al meu poblet. Encara que les circumstàncies no han estat gens felices, la tornada m’ha tranquilitzat tot i llevant-me el mono d’aire de Mariola que tenia. Que ja era molt de temps sense anar a un concert de la Societat Musical de Banyeres, o de fer-me un herberet amb gel en un dels bars d’ací, o de llegir la Barcella, o de trobar-me la meua gent de la junta de la Llegenda, i de reconèixer i fer-me reconèixer entre els païsans,i sentir les seues converses i assabentar-me de que no-sé-qui ja està grossa, a punt de comprar (o siga, de tindre un xiquet. Jo em desfaig en sentir estes expressions tan autèntiques).
Este estiu, si tot va bé segons el previst, estaré per ací tot el mes d’agost. I pujarem a la penya la Blasca, i ens banyerem en el toll blau, i trobarem de nou a la gent, i ballarem danses i, en un no res, ens plantarem en la Relíquia, el primer cap de setmana de setembre.
Serà bonico això?

contradiccions


Situeu-vos en la suposança que la llibreria Tres i quatre de València de sobte ven un dia llibres d’aquells de l’estil ‘diputacio de Valencia’ escrit mig en castellà mig en blavero. Veritat que seria un despropòsit alamont gran? Doncs una cosa pareguda, però a l’inrevés, ocorre amb la campanya llegir en valencià. Vejam; El diari El Mundo és un mitjà de comunicació fermament anticatalanista que compta en les pàgines de l’edició valenciana amb Maria Consuelo Reyna i altres presonatges que postulen sobre llengua i tradicions sense saber-ne un pèl. I ara resulta que es dediquen a vendre un llibre en valencià a la setmana. Però valencià... de Fuster, d’Estellés... i sense anar molt lluny, el pròxim dissabte 21 oferiran ‘En defensa de la llengua valenciana’ que, si no m’equivoque, serà el fragment de ‘La llengua dels valencians’ on Sanchis Guarner parla de l’origen i geografia del català. I ho fa precisament, en català. Oh, heretgia!!
Quin motiu els ha fet amagar la seua línea editorial i la dels seus columnistes per predicar-hi una altra? Efectivament; els duros dels seus amigatxos de Generalitat.

No penseu que les meues linies van en contra de la promoció, que trobe molt encertada. Simplement vull fer palesa la gran contradicció en que cau El Mundo. Però demostrem-los que volem llegir en valencià i esgotem els exemplars (que no són molts). Per cert, este cap de setmana, Escalante i Fuster.

10 anys de ‘La Nova’



Enguany fa una dècada que la banda de música ‘La Nova’ de Banyeres va començar a fer actuacions com a tal. Deu anys de molt de treball, de bona música i de compromís amb la nostra tradició musical. Dissabte ho celebraren amb un passacarrer on han participat a més a més les bandes de Beneixama, Camp de Mirra, Biar, Ibi, Villena i la vella de Banyeres. Se’ls ha col.locat a la bandera de cada banda una cinta commemorativa d’aquelles que es penjen de les banderes en estes ocasions (que tindrà un nom però que ara mateix desconec) i au, cap a la plaça Major a sentir els discursos oficials de president i alcalde. Tot seguit, les bandes feren sonar a una el pasdoble Banyeres, del que fòra director de la banda del poble, En Godofredo Garrigues. Ja podeu imaginar el que és una peça interpretat per set bandes de música. I jo, que demà me’n torne cap a Itàlia, content i emocionat del meu poble recolzant este aniversari, i de vore’m a mon tio Toni ‘el conde’ (germà de la iaia Milagret) tocant com un valent en ‘la nova’ després de setanta anys de músic. Setanta anys! L’any que ve, si tinc temps, li he de dedicar un article en el programa de festes. O no se’l mereix?