Supose que ja tots vos n’haureu adonat. Ahir fou el primer dia de l’any que vaig eixir a la terrassa a pintar, perquè dins de casa no podia estar. També vaig posar-me, per primer cop, pantalonets curtets. Per la nit, després d’empassar-me una fornejada orada a la sal, prenguí de postres les primeres dos tallades de meló d’aigua de la temporada, i aquesta nit, ja he dormit amb els llençols d’estiu. A València ja comença a fer eixa basca apegalosa que et rep quan baixes al carrer i et fa suar com un negre. |
21 de maig 2006
L’estiu ja és arribat
17 de maig 2006
Els llibres que no llegim
Jo en tinc molts, d'eixos. Els tinc a les prestatgeries dels meus dos dormidors aguardant el moment en que trobe un lloc per empassar-me'ls. Biografies, novel·les, còmics, teatre, assaigs... que van ser producte d'una època de feroç recerca de llibres. Però arriba un moment que t'adones que els volums pendents de lectura i el temps per llegir-los són incompatibles. Ara em continc, i compre únicament els necessàris. Però tots aquells que encara em queden per llegir són com amics que esperen a fer-me companyia algun dia. De tant en tant els obric, els olore, acarone la textura de les pàgines i els tanque, tot prometent-me que no trigaré a llegir-los. Són la garantia de que mai m'avorriré tenint-los prop.
Ara, des que tinc internet, els ha eixit un nou competidor. Reconec que passe molt de temps entre correus electrònics, texts de la xarxa, edicions electròniques de diaris, i blocs.
Però aviat arribaran les vacances de l'estiu i substituiré pinzells i acuarel·les per Fuster, Martorell, Unamuno o Goethe. O això espere.
07 de maig 2006
Diàleg, sempre diàleg
03 de maig 2006
Trenta anys després
|
02 de maig 2006
A-normalitat
Fa unes setmanes un company va obrir un fil a un fòrum d’internet sobre les beques erasmus. I ho va fer en la SEUA llengua; el valencià. Les reaccions van ser del més dissemblants, hi ha qui li va contestar amablement, però hi va haver uns quants que, tot i dir que ho entenien, se n’eixiren de mare calificant-lo de ‘recochineo y la chulería’, ‘catalan intolerante’, ‘paleto nazi’, ‘iros a tomar por el culo, independentistas de mierda’, ‘si hablar castellano y estar orgulloso de ser español es ser facha, soy facha y a mucha honra’, ‘en español, coño’... y tota eixa sèrie de coses a les que alguns ja estem més o menys avesats. Alguns anaven firmats per ‘valencianos’, Uns dies després, a l’ascensor de la meua facultat de la Universitat Politècnica de València, algú va posar un cartell; ‘he perdut un bloc de dibuix. Si el trobes deixa-ho a consergeria o cridam al telèfon...’. Immediatament el cartell va ser tacat amb la frase ‘yo como no entiendo valenciano no te lo devuelvo’. I fa poc, al treball un company va telefonar a un institut de la ciutat de València. Em diuen Josep, va presentar-se. ‘¿Ese que nombre es? Jesus, Jose...’ li va replicar el conserge. Si, Josep – continua aquell- com Sant Josep, el de les falles... ‘Ah, pues te podrias haber ahorrado lo de las fallas y decirme directamente que te llamas José, que para eso estamos en España’. Són xicotets exemples de la falta de normalitat lingüística que encara vivim al País. Molta democràcia, molta Espanya-plural, molt Estatut valencià, però ja veieu que coses tan planeres com presentar-se per telèfon arriben a ser una provocació. Mentre això passe, l’actitud de molta gent és passar-se al castellà per no ser tatxat de ‘nacionalista catalanista’. Trist, veritat? Per exigir una normalitat total dels drets dels valencians, aquest dissabte un grupet de gent ens manifestarem pels carrers de la ciutat del Túria i de Rita Barberá i després farem un poc d’escama al pàrking de l’Avinguda dels Tarongers amb els grups convidats. S’apunteu? |
01 de maig 2006
Cap de setmana medieval
![]() En arribar el divendres per la nit, després d’un passeig pel casc antic, vam gaudir d’un magnífic correfoc a càrrec dels Dimonis de Montblanc i diverses colles convidades pels carrers de la vil·la que acabaren amb la ‘Dracum nocte’ - invocació del drac i les forces del mal- davant l' antiga església de Sant Francesc. Seguidament, i dins de la mateixa església –temple sense consagrar- va tindre lloc un concert dels grups de metal folk SAUROM, LÀNDEVIR i NO APTO. No sé si mai heu assistit a un concert dins una fabulosa església gòtica ataquinada de gent. Increïble. Férem nit a Alcover. A l’endemà, dissabte, es va inaugurar el mercat medieval, cèlebre a tota Catalunya pel context i la extensió de paradetes. Montblanc està emmurallat i al seu interior les cases, els carrers, els palaus i edificis públics... tots conserven un sabor antic, com si estigués congelat l’esplendor medieval del poble. A més d’açò, els comerciants als negocis o la gent del poble es vesteix de medieval per eixir al carrer i augmentar l’ambient de l’època. Eixe mateix dia, dissabte pel matí en ple mercat medieval, vam quedar amb la gent de l’Associació Medieval de la Llegenda de St. Jordi d’allí, que ens van atendre amb molta atenció i amabilitat. Vam bescanviar punts de vista sobre la representació de la Llegenda i el context en que es realitza en els dos pobles. És de destacar que l’associació montblanquina, a banda de la representació, també s’encarrega des de fa vint anys d’organitzar els actes entorn al mercat i la setmana medieval. A les 10’30 de la nit va tindre lloc la posada en escena de la Llegenda de St. Jordi, que vam poder gaudir unes 3000 persones, situades front a la muralla de Montblanc, davant la qual es desenvolupa l’acció. Segons la tradició catalana, el poble que patia la gana del drac era Montblanc. I va ser allí on St. Jordi va salvar a la princesa, com explica Joan Amades al seu Costumari Català. Per açò l’obra tracta de ser també una recreació de la vida dels nobles i vilatans al Montblanc medieval. El diumenge pel matí vam fer una visita al monestir de Poblet – patrimoni de la humanitat i tomba de molts dels nostres reis – i per posar punt i final al viatge pararem al delta de l’Ebre a dinar una saborossíssima paella marinera. En definitiva, un viatge del que s’ emportem un bon record, per l’amabilitat de la gent i la categoria i bellesa dels llocs que hem visitat. |