Un servidor ha participat amb una breu història sobre Nàpols i la seua relació amb la corona catalano-aragonesa. És tota una satisfacció col·laborar amb una gent tant competent.
Au, passen i facen una ullada a l'últim número.
Bé, ja estem dins, ja està tothom assegut i s’apaguen les llums. Entren primer els músics i després la estrella. Saluda, fa la presentació succinta i arranca. El de Xàtiva va començar amb algunes cançons inèdites en la seua línia de poesia lírica musicada. Prompte va mamprendre la interpretació de peces més conegudes. Segons ell mateix, en ser un espectacle antològic volia arreplegar les cançons més significatives de la seua carrera. Hi va haver lloc per als poemes dels clàssics musicats per ell. D’altres molt significatives del seu repertori i ,per supost, les cançons de protesta que li han donat fama i que no poden faltar. En estes cançons, malgrat els anys, és on més es bolca la gent. Les coreja, les demana, les aplaudeix repetidament... Per acabar, com era d’esperar, va sonar Al Vent. Un himne que la gent va agrair plantant-se en l’aplaudiment final. Un himne que té nova versió en el disc que estan parint les Mãedeus.
Casualment ahir Gàlim també dedicava un post a la vessant raimoniana de musicador dels poetes del segle d’Or. No sé si conscient del concert d’Almussafes.
Es va comentar pel recinte de l’auditori que prompte actuarà a Carlet. Per si a algú li interessa.
Alguns acabarem la nit a la plaça de Benimaclet, on es celebraven els carnestoltes, No hi havia estat mai i em va divertir molt les disfresses del personal. Fins les 5 que ens n’anarem l’ambient era brutal; Gent i més gent que ataquinaven la plaça i els carrers propers. Com sol passar en estes ocasions hi havia una bona escampada de tota classe de líquids, deixalles, i el testimoni olfato-visual de convertir l’espai públic en un urinari públic improvisat.
Però bo, el que importa de veritat és que tenim Internet. I que dure molt de temps!
Haviem de tractar diversos punts en l’ordre del dia. El primer de tots, retrobar-se. Que ja se’ns anava acumulant massa temps sense ajuntar-nos. I allí en l’Olleria vam quedar Toni de l’hostal i un servidor amb els bessons Pep i Jordi Albinyana, Vicent ‘the king’ i Juane. El segon punt del dia manava fer una visita a N’Àngel Canet allà al seu poblet xicotet de Benicolet, que no havíem vist des de la seua operació del mal de les beates. Va explicar detalladament les seues aventures com a usuari d’hospital. Es va mostrar millorat i animat, però també prudent, doncs va decidir restar en casa per les incomoditats de la medicació i del record postoperatori que l’obliga a visitar contínuament el bany. Allí a casa d’Àngel s’afegiren també Joan Olivares i Sergi Gómez directe des de l’entrada de Bocairent. I en ser l’hora, passarem al tercer punt del dia. El sopar.
A ‘La mitja lluna’ de Llutxent sopàrem la mar de bé. Ens va acompanyar el director de cinema llutxentí Toni Canet, que ens va fer riure bona cosa amb les anècdotes de molts anys de vida entre rodatges. Canet ha dirigit recentment Las alas de la vida, premiada en molts certàmens de cine i de la que ens va prometre fer prompte una projecció. El sopar va transcórrer, com és habitual, entre històries, anècdotes, bromes, llegendes i projectes. I va acabar amb vàries hores glorioses de cançons. Estàvem prou animats. Com sempre, vaja. A les 4 crec que pagàvem el compte... Per a uns poquets la vetllada va seguir en l’estudi de Jordi Albinyana fins a vore clarejar el dia.... Alguns encara haviem de tornar a València...
PD; a falta de fotos de l'event, posem un mapeta del recorregut d'ahir.
La celebració continuarà esta vesprada.
Celebrem-ho, per tant. Per a uns serà el fundador d’una automia. Per a d’altres, el creador d’un país medieval integrat en una confederació de territoris. Aquell país, aquells territoris hi tenen molt a dir encara. Però la primera paraula la va dir el rei Jaume.
Al meu poble els repobladors catalans van deixar, a banda de la llengua, els costums i molts topònims, la devoció cristiana per Sant Jordi. Els que em coneixeu ja sabeu com soc de reincident en este tema... Al meu fragment del llibre dels fets no podia faltar una referència a Sant Jordi. L’única que he trobat, quan conta que se’ls va aparèixer en 1229 per conquerir Mallorca –i després a Alcoi, i al Puig...-. He actualitzat algunes grafies per què es llija millor;
E tornam nos a