Si en falles no...

Els que som de pobles menuts entenem les festes majors com els dies en que el poble es paralitza per capbussar-se en la celebració de tal efemèrides o tal patró posant, com a mínim, una poqueta d'atenció. Però en traslladar la festa a una ciutat gran la cosa no és tan fàcil, no tot el món té festa al treball o està integrat en el sistema fester, o dimplement no li agrada. Parlem del cas de València i de les falles que cada any generen conflictes entre veïns mentre Na Rita bota amb alegria al sentir allò de Valencia en fallas presidint des del seu balcó la mascletà. I açò últim és una metàfora que preten criticar la indiferència de les autoritats envers els problemes que es repeteixen anualment. Les comissions falleres són de suro i no se'ls demana comptes per res de res. Esta situació, com denúncia avui Vicent Partal, ve de fa molts anys. Dècades de governants de tots els colors que han fet poca cosa per atendre les queixes dels veïns que no formen part de la festa.
Ja va sent hora de fer alguna cosa. Realment ho tenen fàcil les autoritats (in) competents, perquè no els ve de nou, que són tots els anys els mateixos problemes. Que si falta d'urinaris i papereres, que si complicacions del tràfic, o sorolls a deshores... I no sé jo si hi haurà queixes per algún embaràs no desitjat, però no vindria malament que repariren condons debades com ja fan a Rio de Janeiro. Ja sabeu que si en falles no...