De concert a Almussafes

Amb moltes ganes i una sola entrada assegurada acudirem ahir cinc persones al recital que va oferir Raimon en Almussafes. En aplegar a taquilla digueren que les entrades estaven esgotadíssimes Però a poc a poc, gràcies a contactes d’uns i altres però sobretot, d’un matrimoni amics de Neus simpàtics i amabilíssims que van ajudar-nos a aconseguir les que ens faltaven.

Bé, ja estem dins, ja està tothom assegut i s’apaguen les llums. Entren primer els músics i després la estrella. Saluda, fa la presentació succinta i arranca. El de Xàtiva va començar amb algunes cançons inèdites en la seua línia de poesia lírica musicada. Prompte va mamprendre la interpretació de peces més conegudes. Segons ell mateix, en ser un espectacle antològic volia arreplegar les cançons més significatives de la seua carrera. Hi va haver lloc per als poemes dels clàssics musicats per ell. D’altres molt significatives del seu repertori i ,per supost, les cançons de protesta que li han donat fama i que no poden faltar. En estes cançons, malgrat els anys, és on més es bolca la gent. Les coreja, les demana, les aplaudeix repetidament... Per acabar, com era d’esperar, va sonar Al Vent. Un himne que la gent va agrair plantant-se en l’aplaudiment final. Un himne que té nova versió en el disc que estan parint les Mãedeus.

Casualment ahir Gàlim també dedicava un post a la vessant raimoniana de musicador dels poetes del segle d’Or. No sé si conscient del concert d’Almussafes.
Es va comentar pel recinte de l’auditori que prompte actuarà a Carlet. Per si a algú li interessa.

Alguns acabarem la nit a la plaça de Benimaclet, on es celebraven els carnestoltes, No hi havia estat mai i em va divertir molt les disfresses del personal. Fins les 5 que ens n’anarem l’ambient era brutal; Gent i més gent que ataquinaven la plaça i els carrers propers. Com sol passar en estes ocasions hi havia una bona escampada de tota classe de líquids, deixalles, i el testimoni olfato-visual de convertir l’espai públic en un urinari públic improvisat.