Crònica de les minifestes 2006

Al nostre patró Sant Jordi en Banyeres tots els anys li fem festes religioses i de moros i cristians. Ja feia més de hora i mitja que devia haver començat l’entrà. Eren les 6’30 tocades i públic, festers i capitans esperaven que parara de ploure per començar la desfilada més important de l’any. Para l’aigua, tots preguem que no torne i l’acte mou vora de les 7 en la 'Font Bona', com és tradicional. I arriben a la Plaça els Cristians, darrere a tota pressa els Estudiants i justetament apleguen els capitans dels Maseros quan tornen de nou les gotes. La ruixada para l’acte i tot el mon banyat i esbalaït sense saber què fer. Finalment es suspèn l’entrà quan encara no portem ni mitja. Diuen que açò no passava des de feia 25 anys. Evidentment, la decisió no va caure massa bé als capitans què veien esvair-se tot el treball (i els diners) d’un any preparant el seu boato. A les 12 de la nit, en el moment que comencen a desfilar pel passacarrer torna a ploure. Decidim anar-nos-en al 'Nou Miami', enfront de l'Ajuntament, a fer-nos uno. En el meu cas tres (misteles). Quan veiem que ja no plou i que son quines hores, decidim pujar cap a la verbena del maset dels Marrocs. Però a la plaça Major em trobe a Neus i Isaac que em conviden a passar al seu garito. Molta gent coneguda, d’altres no tant, però tots gent fantàstica. Em conviden als dos primers plis-plays de la nit, parlem una estona i pugem cap a la verbena. No em pregunteu qui va actuar, ni què tocaren, ni si ho van fer bé o mal. Allà em fiu el tercer i últim plis-play i vaig ballar bona cosa amb la gent d’allí al ritme de la música. Però com tot acaba, la vetllada als Marrocs va acabar a les 6 del matí, hora en que tranquilament, i amb molt de fred, que tot s’ha de dir, baixarem a esmorzar a 'Telexurro' un xocolate amb xurros. Puntuals, malgrat l’amenaça de pluja costant, a les 7’30 del dia de Sant Jordi van moure les esquadres en la diana. I com que novament em vaig trobar a Neus per la plaça, anàrem a fer un volt amb els Marrocs (sembla que no hi ha més filaes!) pels carrers de Banyeres, que de tant matí i tan banyats tenien un presència especial. I per combatre el fred, què millor que un bon herberet! Després, de les escales de l’església vam vore tota la desfilada i concurs de caps i esquadra. Quin bon fer el dels cristians!, quina agilitat els estudiants!, impressionant la formació dels jordians!... Allà a les 9, Sense acabar de vore-ho, me’n aní a dormir, que ja ho tenia bé! Vaig passar la missa dormint en el llit, i em vaig alçar per a dinar i seguir la festa. Quedarem per vore la volteta dels xiquets (desfilada d’algunes esquadres infantils de cada filà). I en acabant començà la processó ( llarga, trista i desolada, però amb Sant Jordi darrere ). Després del sopar i el cafenet se’n baixarem al Baco’s. ‘26 años al servicio de banyereres’, diu l’anunci que tenen en la tele de Banyeres; 26 anys sense canviar la decoració! En eixir d’allí estiguerem un poc pels pubs, ataquinats de gent, però no tant com els dos dies passats, segons m'havien comentat. Per acabar les meues festes d’enguany vaig decidir-me a pujar al castell el dilluns, dia de moros i cristians, per presenciar l’ambaixada del moro i l’estrena de l'ambaixador cristià, i no ens van decebre cap dels dos! La aireguera que feia allà dalt afegia major tensió si cal als diàlegs noucentistes que recitaren. Ja per la vesprada, quan Neus i jo anàvem a agafar el cotxe de Modesta i Jordi per tornar-nos-en a València, una banda de música passava per darrere tocant un pasdoble. Quina bona manera de finalitzar unes festes!

Encara que aquestos dies no tinc massa temps per ensobinar-me a escriure al bloc no voldria deixar de dedicar-li unes lletres a les festes de Banyeres, que comencen demà mateix . Avui divendres 21 per la nit ja tindrem festa de la bona. Ja se sap; de la festa, la vespra. Demà serà el primer dia, i he de destacar l’entrà que serà per la vesprada. Eixa nit també estarà tot prou animat. És típic allargar-la per poder arribar a les 7’30 a la diana que recorre les costeres de Banyeres acabant a la Plaça Major. I és que el diumenge és el dia de Sant Jordi - vítol i vítol! - . A mitjan matí tindrem missa major i per la vesprada processó. El penúltim dia, dia de moros i cristians, es farà el simulacre de combat i les ambaixades. És aconsellable assistir-hi per sentir els textos del s. XIX, que parlen fervorosament del Cid, de Don Pelayo, Santiago apòstol, etc .- debat; cal actualitzar eixos textos, deixar-los així o fer-ne de nous? -. El 25 d’abril de matí, últim dia de festes, té lloc un acte genuïnament banyerí; l’acte del cementeri – sobre el que ja escriuré un dia d’estos- és el tribut als avantpassats que ja ens han deixat i que ens han transmès les nostres tradicions. Antigament, eixe dia per la vesprada es ballaven danses ‘al estilo del país’ segons els programes de festes de l'època (si, si, país. El que tots estem pensant) però fa anys es va substituir pel ball de la bandera i trasllat dels santjordiets a ca’ls nous capitans. Cal destacar també les XXVII Jornades Musicals de l’Octavari de Sant Jordi que tindran lloc els dos caps de setmana següent a festes. Sempre paga la pena anar-hi amb la garantia de ser les més antigues que se celebren al País Valencià. Perdoneu per la rapidesa i poca exactitud en les descripcions però, com he dit, no dispose de massa temps. Si voleu assabentar-vos de tots els actes, podeu mirar l’agenda de la nostra petxina web. Vos esperem per Banyeres! Salut i bones festes!

setantacincmil sis-ceeents deeesseeeet!

Aquest cap de setmana la sort ha visitat Banyeres (I jo en València, ves tu per on). El sorteig de la loteria nacional del dissabte ha repartit al voltant de 14 milions d'euros –2.300 milions de pessetes, per aclarir-nos entre nosaltres-. Coses de la vida, la sort (o el número premiat, el 75.617) va vindre de l'administració de loteries núm. 1 de Bocairent.

Un incís dedicat als cardaors; amb eixos diners tindrem per comprar més velons que ‘vosatros’ i així contrarestar la vostra ofensiva per a que ens ploga en festes!

Els diners han estat molt repartits ( això diuen, però a la meua família no ha entrat ni un cèntim ). Els components de la filà de Jordians, que van ser els repartidors del premi, només assabentar-se de la notícia ho van celebrar molt a la banyeruda; van fer un soparet i posteriorment una entraeta. I conten que durant la mateixa, com que també li ha tocat un bon grapat de lauros al seu capità, se li va sentir en varies ocasions “Açò-u-pague-jooo”.

I ja només ens resta donar-los l’enhorabona als premiats, desitjar-los que els gasten bé i que a vore si ens conviden a una ronda aquestes festes. Els que no ens ha tocat res, ens consolarem amb la típica ‘mentre tingam salut pa’ poder seguir jugant’...

Un any fent la mà

Feia temps que no havia gaudit tant amb tanta gent i tant prolongadament. La celebració ahir a Gandia del primer aniversari de la revista satírica La Cabota fou tot un èxit. L’acte de celebració pròpiament dit començava a les 20 h. al teatre del Raval de la capital saforenca. Però per a uns quants la I Intercomarcal Cabotista no només es va reduir a eixe parell d’ horetes, sinó que va començar unes hores abans i durà fins ben entrada la matinada (i per a alguns, el dia...) A les 14’30 al casal Jaume I de Gandia es vam reunir els grups que després hi participarien, a més d’alguns col·laboradors. Durant el dinar vaig conèixer molts d’ells i l’ambient de festa ja es sentia amb les primeres bromes i les primeres cançons corals ‘a capella’. Ben dinats vam iniciar la ‘cercavila’ per tal de trobar, amb tots els instruments damunt, el teatre del Raval. I una vegada allí dins, en el mateix ambient, els grups provaven el so, s’organitzava la paraeta de productes cabotistes, i tot ultimava per acollir al públic minuts després. A les 19 h. un servidor es va posar darrere de la taquilla per exercir d’això mateix, de taquiller de l’esdeveniment. Col·laborar en projectes de grup és una cosa que a més d'agradar-me em fa sentir més estima envers l'èsser humà. A les 8 ben tocades començava la funció. El cap de cartell, Xavi Castillo, va moure amb un monòleg que va fer riure a tots de bona gana. Com sempre, sarcàstic, absurd, molt intel·ligent i crític amb la nostra classe política. No cal que vos explique més. La risa va continuar amb els Ovidi Twins. El seu convidat de pedra, el vestuari, la música i lletres iròniques i divertides feren un combinat perfecte. De les Mãedeus es podrien dir moltes coses però només en direm una; genials. Seguiren Arthur Caravan, un grup d’alcoians que ens portaren una xicoteta mostra del rock, i que van fer vibrar al públic amb les seues notes. Per acabar, el grup de Pego Lilit i Dionís desplega els seus instruments, el seu ritme i un bon fer extraordinari que va inundar de color tots els racons del recinte. Una mostra de l’ al·lucinant que pot arribar a ser juntar en un grup de folk guitarra elèctrica, violí, bombo, trompeta, tuba, pandereta i dolçaina. Fabulós! I com a cloenda de l’acte El xiquet de Corea va dirigir a tots els cantants sobre l’escenari cantant l'himne de la I Intercomarcal. Després d’açò, a Ca Pasqualet, ens esperava un sopar que va anar d’allò més bé. Menjarem, beguérem, cantàrem més tard, connectàrem en directe amb Radio 9 a ritme de ‘volem, volem que mos la mame el president’ i inclús em vaig animar a ballar una jota de Banyeres (com vaig poder) amb una mestra com Violant la Rogeta. Personalment, va ser impagable poder compartir unes rises amb tots els presents, i en especial amb tota la delegació de la Vall d’Albaida. Ara cal pensar quan fem la pròxima. Gràcies, companys, pel dia d’ahir!!