Que són 800 anys...

Hui mallorquins i valencians estem de celebració. Catalans i aragonesos, també. Però nosaltres una miqueta més. I és que avui fa huit segles que va nàixer la persona més important de la nostra història recent. L’home que va reconquerir el trosset de la vella Europa per on nosaltres ens movem. L’inici d’un punt de vista diferent, d’un espai de comunicació particular, d’una nova realitat política que donà lloc a magnífiques manifestacions artístiques i literàries del final de l’edat mitjana i el renaiximent.

Celebrem-ho, per tant. Per a uns serà el fundador d’una automia. Per a d’altres, el creador d’un país medieval integrat en una confederació de territoris. Aquell país, aquells territoris hi tenen molt a dir encara. Però la primera paraula la va dir el rei Jaume.
Al meu poble els repobladors catalans van deixar, a banda de la llengua, els costums i molts topònims, la devoció cristiana per Sant Jordi. Els que em coneixeu ja sabeu com soc de reincident en este tema... Al meu fragment del llibre dels fets no podia faltar una referència a Sant Jordi. L’única que he trobat, quan conta que se’ls va aparèixer en 1229 per conquerir Mallorca –i després a Alcoi, i al Puig...-. He actualitzat algunes grafies per què es llija millor;

E tornam nos a la Mare de Deu, e dixem: E, Mare de Deu Senyor, nos venguem aqui per ço quel sacrifici de vostre Fiyl hi fos celebrat, pregats lo que aquesta honta no prengam jo ni aquels qui serven a mi per nom de vos e de vostre car Fiyl. E altra vou escridam los: Via, barons, en nom de Deu, quels duptats? E dixem ho tres vegades: e ab aytant mogueren se los nostres a pas. E quan vench que tots se mogren, los Cavalers, els servents, es anaren acostan al vayl on era lo pas, tota la ost a una vou comença de cridar: Sancta Maria, Sancta Maria. E aquest mot nols exia de la boca, que quan lavien dit sempre si tornaven, e aixi con mes lo deyen mes pujaua la vou: e aço dixeren be trenta vegades o pus. E quan los cavalls armats començaren dentrar cessa la vou. E quan fou feyt lo pas on devien entrar los cavalls armats, havia ja be la uns 500 homens de peu.

El Rey de Maylorques ab tota la gent dels sarrains de la Ciutat foren ja tots venguts al pas, e estrenyeren en guisa los de peu que hi eren entrats, que si no entrassen los cavals armats tots eren morts. E segons quels sarrains noc comtaren, deyen que viren entrar primer a caval un cavaller blanch ab armes blanques, e aço deu esser nostra creença que fos sent Jordi, car en estories trobam que en altres batayles lan vist de chrestians e de sarrains moltes vegades.