Ja tenia ganes jo de tornar al meu poblet. Encara que les circumstàncies no han estat gens felices, la tornada m’ha tranquilitzat tot i llevant-me el mono d’aire de Mariola que tenia. Que ja era molt de temps sense anar a un concert de la Societat Musical de Banyeres, o de fer-me un herberet amb gel en un dels bars d’ací, o de llegir la Barcella, o de trobar-me la meua gent de la junta de la Llegenda, i de reconèixer i fer-me reconèixer entre els païsans,i sentir les seues converses i assabentar-me de que no-sé-qui ja està grossa, a punt de comprar (o siga, de tindre un xiquet. Jo em desfaig en sentir estes expressions tan autèntiques).Este estiu, si tot va bé segons el previst, estaré per ací tot el mes d’agost. I pujarem a la penya la Blasca, i ens banyerem en el toll blau, i trobarem de nou a la gent, i ballarem danses i, en un no res, ens plantarem en la Relíquia, el primer cap de setmana de setembre.
Serà bonico això?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada