Convindreu amb mi que tots tenim èpoques en la nostra vida que comencen i acaben per deixar pas a nous temps i nous projectes. La condició d'estudiant implica que aquests períodes s'ajusten, si fa no fa, als cursos acadèmics. I això és el que ara estic vivint; El final d'una primera etapa d’estudis a la ciutat de València, i especialment - motiu d'aquest escrit- el final d'uns mesos de publicar periòdicament comentaris al meu bloc.
Ja sé que darrerament no m'he deixat vore massa per ací. Les obligacions laborals, a més d'altres ocupacions i projectes, fan que ara per ara les meues visites a internet siguen estrictament consultives, i no els passeigs d'abans. Llig els blocs amics, la premsa... però una mandra estiuenca - per la calor o ves tu a saber per què...- em lleva les ganes de reflexionar i escriure a corre-cuita.
Demà tornaré a Banyeres per uns mesos, els que em resten per marxar a Nàpols. Altres obligacions, i la manca d’accés a Internet a casa faran que pot ser tarde a escriure a aquest bloc – Inclús, chi lo sai, començar un bloc en italià -. Només vull agraïr a tots els que ara em llegiu i als que m’heu llegit alguna volta la vostra visita. Perque ausades que amb la de pàgines interessants que hi ha a la xarxa...
Ho he passat d’alló més bé escribint sobre el que volia, llegint els comentaris, responent-los i sentint les opinions de gent que havia entrat. He conegut gent molt interessant, molt bona gent, amb la que de segur continuaré tractant-me més enllà del temps. He exercit un dret tan elemental com el de la lliure expressió. Ha estat una experiència molt molt positiva.
Però açò no és un fins sempre, sino un a reveure. Perque prompte voré i xarraré amb molts dels que hem llegiu, i prompte -si Deu vol- espere tornar al món dels blocaires.
2 comentaris:
Adrià, acabe de llegir aquest text i m'ha pillat de sorpresa la notícia, però, és clar, t'entenc perfectament. Cal treballar-se un futur i, a vegades, això passa per prescindir d'aquelles "xicotetes" coses que ens fan la vida més agradable. De tota manera, ací estarem sempre... i una coseta: pensa que ets molt més jove que aquelles i aquells que, per sort o no sé per quin motiu, ja tenim el "nostre futur" massa encarrilat. Ens vorem prompte... almenys, que siga abans d'anar-te'n a Nàpols...
Ostres, no sé si t'he descobert massa tard... Jo em moc entre Alacant i Bocairent, però també conec Banyeres, hi he trobat un parell de llocs encantadors. Espere que tornes prompte, que no és gaire comú trobar "veïns" per ací! Una abraçada, i molta sort en aquesta nova empremta.
Publica un comentari a l'entrada