DE CAMPANARS I AMOR

El meu comiat de terres valencianes no podia estar millor; un sopar al meu poble amb una colla de gent entranyable. Un soparot amb totes les lletres. Una vetllada que començà ahir dissabte al voltant de les 9 de la nit, quan començaren a acudir els assistents, i que s’allargà fins les 5 i mitja de la matinada en acomiadar l’últim d’ells.

Ja m’he referit alguna vegada a l’invent dels soparets intercomarcals i a la fauna que els freqüentem. No vull estendre’m amb noms perquè, sortosament, n’érem molts i potser em deixe algú. Ens vam ajuntar a la cafeteria ‘novo’, coneguda popularment com ca Saoro. El bon humor, les anècdotes, els comentaris, els ‘succeïts’ com dirien alguns, es van mesclar amb els entrepans de Saoro i les cançons de tota mena conduïdes per la guitarra d’En Toni de l’hostal, per a delit també d’aquells que estaven al bar –inclosa la germana de Saplana-.

Al llarg de la nit van sorgir suggeriments per oficialitzar d’una vegada els nostres encontres i donar-los alguna finalitat. Donar uns premis? Fundar el club d’admiradors de Paco Muñoz? Com diria Albinyana... Negociem-ho.
Després vam dirigir-nos a la plaça, on ens vam acomiadar els uns dels altres, i vam quedar el remitjó del sopar –remitjó jove, cal dir-ho- sentint les paraules del Sergi Gomez a Ràdio 9. En acabant encara romanguérem als escalons de l’església una bona estona, xarrant d’açò i d’allò. De les festes i de política. De campanars i amor – i aquest últim, en directe per Ràdio 9- fins que se n’anàren Sergi i Dani. Els que sobrevivirem encara ens vam animar a fer un volt per la zona de marxa de Banyeres!

No tinc ara el compte dels que estàvem a taula. Però de ben cert que ens haguérem pogut retratar com un ‘darrer sopar’ de Leonardo o de Buñuel –amb Maria Magdalena i tot, que, lògicament, faria la Neus, única femella de la cita. I mira! Si estàvem al carrer de la Malena!-. El que tots sabem clar és que el d’ahir no serà el nostre darrer sopar i prompte en farem un altre. Pot ser a Nàpols...?