Quan jo era menut els xiquets del meu carrer replegàvem tots els anys a principis d'any bona cosa de llenya dels bancals propers (Quan hi havien els bancals a prop!!) per a fer la foguera de Sant Antoni, o, com nosaltres la coneixiem, el dia de la llonganissa. I tots els anys el dia 17 en fer-se fosc enceniem entusiasmats la foguera, procurant que cada any fòra més gran. A l'hora de sopar baixàven les veïnes, i alguns veïns, a torrar llonganisses i altres embotits. Era pot ser l'única ocasió a l'any en que es reunien en pla festiu.
Ara, l'urbanització del carrer fa que ni tingam bancal ni lloc per a fer-ho, i la cosa ha mort com va creixer, de manera natural. A casa, però, no passem mai este dia i hui per a dinar hem tingut torrà d'embotit i carn fet a la caseta.
On celebren al sant del porquet amb bona foguera és a Canals. Anit ens vam comboiar el tio Carrasca, Dani i jo a anar a presènciar la crema. En aplegar allí i trobar tanta càmera de tv, l'esglèsia hiper-barroca ataquinada de gent en l'ofici de la vespra em feia pensar que també a la plaça aniriem com sardines, però no, siga per l'oratge travessós o per ser entre setmana que vam estar prou ben posats el temps de les flames.
La crema de la foguera? Fascinant. El ritual dels tres tombs, els 'vítols', els periòdics, la traca i finalment les flames és digne de viure-ho, i si vas amb especialista-amant-de-rituals com el tio Sergi tot se't fa familiar.
Ningú apartàvem la vista d'aquell muntó de llenya tan ben vestit, consumint-se a poc a poc, solemnement, i originant una columna de fum que imposava, regolfant pels campanars, canviant de colors i formes i esvaïnt-se allà dalt... I al final, quan les flames atacaven les costelles de la foguera, sentir-les cruixir com si ens parlaren... Deia Sergi que cremava més lentament i vertical que altres anys, pot ser per la humitat, però va quedar molt bé també així.
Esperem que els tres tombs ens donen sort enguany, que la necessitem...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada