13 de gener 2010

Enric Valor


M'unisc al recordatori a don Enric Valor que Mossen Carrasca i Mossen Gàlim fan des dels seus bloqs en el dia que es fan deu anys que va faltar.

La primera coneixença de Valor la vaig tindre a l'inici de l'escola primària, quan mon tio em regalà els vint-i-sis volums de les Rondalles valencianes editades per edicions del Bullent, encuadernades en rutilants tapes blanques i molt i molt ben il·lustrades . Recorde que una temporada m'acompanyaven al llit tots els dies i com de bé ho passava abans d'acabar el dia! Aquelles històries que no passaven en cap món imaginari sinó en Cocentaina, en Petrer... en Banyeres!, aquell llenguatge que no m'era el matern però era el deu meu poble, aquelles il·lustracions brutals que pot ser foren la millor lliçò d'educació plàstica d'aquells anys... Valor és part de les meues primeres experiències lectores, i de les més bones. Aquella col.lecció roman a casa, com un vertader tresor personal que és, i tinc pendent des de ja fa temps una rellegida.

A principis d'una altra època vital, l' universitària, vaig trobar en una papereria de la capital la novel.la 'l'Ambició d'Aleix' i acomboiat pel nom de l'autor me la vaig mercar per llegir-la tranquilament en estiu. I Valor, aquesta vegada amb una història creada per ell, continuava sent tan expressiu, suggeridor i bon narrador com el recordava d'una dècada abans.

En la seua vessant de gramàtic va publicar obres de consulta com 'Millorem el llenguatge', 'Resolguem dubtes', 'La flexió verbal'... reeditades actualment per 3i4 i d'utilitat inestimable per als que procurem millorar en açò de la comunicació escrita (o parlada!).
La revista Barcella li va dedicar el número 10 en l'any 2000.

En repassar la seua biografia me n'alegre de que puguera rebre en vida els Honoris Causa i els altres reconeixements, però em fa molta ràbia recordar com la Conselleria d'Educació i l'Ajuntament de Castalla van vetar el nom 'Enric Valor' de l'IES que l'havia aprovat com a propi.

Fins i tot morts els tenen por!

2 comentaris:

german ha dit...

hola banyerí,
no ens coneixem personalment. sóc germán llorca i també sóc blocaire (mira l'enllaç). perdona per entrar així als comentaris del teu blog, però desconec el teu e.mail i et volia demanar una cosa. L'1 de febrer, un grup d'amics (professionals tots del periodisme i la comunicació) posem en marxa una iniciativa de comunicació per a l'Alcoià, Comtat, Vall d'Albaida i Costera que podria interessar-te. Es diu AraMultimèdia: http://www.aramultimedia.com/
la cosa és molt senzilla: ens agradaria enllaçar el teu blog a la secció de "blogs amics" i volem demanar-te permís. Em pots contestar directament a: german.llorca@ono.com
Gràcies per avançat!! salut!!

DE TOT UN POQUET ha dit...

Nosaltres, com he deixat dit al meu bloc, enguany dedicarem una lectura obligatòria (2n de bat.) a aquest escriptor. I sí, vergonyós és que morts els tinguen por. Quina colla...