Vull escriure sobre l'assumpte del Cabanyal i no sé com començar. Em sembla un espectacle tan surrealista, tan patètic i vergonyós que no trobe fórmula per fer encara més evident l'absurditat de la batalla judicial entre els veïns del Grau de València i el seu Ajuntament per enderrocar o no un barri de notable interés històric. El recent informe del Ministeri de Cultura serà tan positiu com vullguem, però el fet d'haver aplegat a aquest punt és una derrota de tots.
Que l'administració municipal es plantejara el projecte "d'ampliació" de Blasco Ibañez a costa de la unitat del barri i de la destrucció de la seua riquesa arquitectònica és bona mostra del desinterés dels que governen per allò que en diem 'patrimoni' mentre els cau la bava quan els constructors els expliquen projectes de grans torres i magnífics bulevars que -en el seu moment- els donaran bona cosa de guanys i publicitat a Canal 9.
No seria just dir que tota la culpa la té Rita. Temps i eleccions han tingut els ciutadans de la capital per fer-la fòra i parar un projecte tan desgavellat; no només l'han mantinguda en el càrrec durant dos dècades sino que ha millorat els resultats -fins i tot al Cabanyal!-.
Per això dic que tot aquest enrenou de declaracions, sentències i movilitzacions socials és una derrota de tots.
Mentre escric açò llig que el Govern valencià ja té pensat com fer per tal que les lleis no els siguen contràries i legitimar aquest expoli en tota regla.
Recordeu quan fa pocs anys el govern talibà d'Afganistà va decidir rebentar els budes gegants? El govern musulmà va alegar que les estàtues anaven en contra de la religió islàmica i les destruïren sense més mirament tenint en contra la UNESCO i la opinió pública internacional. Aquestos talibans de la Generalitat van sense turbant i obeeixen una altra religió; la del capitalisme cotxino que avantposa els interessos econòmics d'uns pocs al benestar de tot un barri i la recuperació del patrimoni que és un tros d'història de València.
Ja ho van fer amb la Punta, amb l'horta, amb la costa, amb els PAI's i companyia. Els la bufa el patrimoni artístic o natural perquè no dóna diners -segons la seua visió- . Els la bufa i no els la costipa.
Que l'administració municipal es plantejara el projecte "d'ampliació" de Blasco Ibañez a costa de la unitat del barri i de la destrucció de la seua riquesa arquitectònica és bona mostra del desinterés dels que governen per allò que en diem 'patrimoni' mentre els cau la bava quan els constructors els expliquen projectes de grans torres i magnífics bulevars que -en el seu moment- els donaran bona cosa de guanys i publicitat a Canal 9.
No seria just dir que tota la culpa la té Rita. Temps i eleccions han tingut els ciutadans de la capital per fer-la fòra i parar un projecte tan desgavellat; no només l'han mantinguda en el càrrec durant dos dècades sino que ha millorat els resultats -fins i tot al Cabanyal!-.
Per això dic que tot aquest enrenou de declaracions, sentències i movilitzacions socials és una derrota de tots.
Mentre escric açò llig que el Govern valencià ja té pensat com fer per tal que les lleis no els siguen contràries i legitimar aquest expoli en tota regla.
Recordeu quan fa pocs anys el govern talibà d'Afganistà va decidir rebentar els budes gegants? El govern musulmà va alegar que les estàtues anaven en contra de la religió islàmica i les destruïren sense més mirament tenint en contra la UNESCO i la opinió pública internacional. Aquestos talibans de la Generalitat van sense turbant i obeeixen una altra religió; la del capitalisme cotxino que avantposa els interessos econòmics d'uns pocs al benestar de tot un barri i la recuperació del patrimoni que és un tros d'història de València.
Ja ho van fer amb la Punta, amb l'horta, amb la costa, amb els PAI's i companyia. Els la bufa el patrimoni artístic o natural perquè no dóna diners -segons la seua visió- . Els la bufa i no els la costipa.
2 comentaris:
Tan bé que podríem viure sense estos i aquells capsots... però així ens va. Em fan... (omet la paraula per decència).
I no obrirem els ulls mai?
El diumenge hi ha convocada una mani multitudinària per protestar contra el Pla del Cabanyal, per la rehabilitació sense destrucció.
M'imagine que ja ho sabies, però per si d'acàs ...
Saps? Ja tinc el calendari de l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida (i també el llibre de receptes de Sergi).
Ale,
Adéu
Publica un comentari a l'entrada