He estat en les dos concentracions a favor de Romà de la Calle que s’han organitzat improvisadament a les portes del Muvim i a la seu de la diputació provincial de València. En les dos, tot i haver estar convocades amb poc de temps, hi va assistir molta gent. Sobre cinc-cents han dit en algun mitjà; Sí, és possible, i puc testimoniar que no es van repetir els manifestants de l’un a l’altre dia. Em vaig alegrar en la primera de vore a molta gent de la facultat de Belles Arts; Alumnes i professors (alguns doctors i catedràtics) que han fet vore que la facultat no està tan abeltida com sembla en els projectes personals de cadascú.
El politiquet de torn que s’ha cregut just inquisidor i ha alçat el dit prohibitori sobre la mostra d’unes fotografies (ja publicades en els diaris) no va calcular la jugada i va pensar que De la Calle respectaria la seua decisió i que, a més, assumiria la co-responsabilitat de la censura. A eixe politiquet és al que Rus deuria d’haver fet dimitir, reposant les fotos al seu lloc, confiant en la gestió del director del Muvim (impecable i reconeguda internacionalment), tot mantenint el prestigi del museu. I haguera quedat com un senyor. Però no, quan dimiteix el director i les mostres d’adhesió sorgeixen des de les files del seu mateix partit, l’alcalde de Xàtiva rebla l’assumpte amb la seua natural sensibilitat ; "El que esté a gusto que no se mueva y el que no esté a gusto...". És a dir, ací mane jo i -com es diu popularment- el que no pague lloguer al carrer!
El politiquet de torn que s’ha cregut just inquisidor i ha alçat el dit prohibitori sobre la mostra d’unes fotografies (ja publicades en els diaris) no va calcular la jugada i va pensar que De la Calle respectaria la seua decisió i que, a més, assumiria la co-responsabilitat de la censura. A eixe politiquet és al que Rus deuria d’haver fet dimitir, reposant les fotos al seu lloc, confiant en la gestió del director del Muvim (impecable i reconeguda internacionalment), tot mantenint el prestigi del museu. I haguera quedat com un senyor. Però no, quan dimiteix el director i les mostres d’adhesió sorgeixen des de les files del seu mateix partit, l’alcalde de Xàtiva rebla l’assumpte amb la seua natural sensibilitat ; "El que esté a gusto que no se mueva y el que no esté a gusto...". És a dir, ací mane jo i -com es diu popularment- el que no pague lloguer al carrer!
La gestió popular ens ha acostumat excessivament a la censura. La visió ‘canalnouera’ de la realitat (La notícia que no es veu, no existeix) és una greu falta de respecte als ciutadans que, d’altra banda, va fent-nos dòcils i acrítics (precisament, el que no vol el museu de la 'il.lustració'). D’aquesta manera, no demanarem polítics assenyats i honrats, i nous Rus i Camps tindran carta blanca per a circular... Mala barraca!
4 comentaris:
tens tota la raó del món!
Justetament, la primera concentració a les portes del MuVIM sí que l'ha vista jo per Canal a9, que trêen al rector de Belles Arts abraçan'-se a Romà de la Calle...
et pots creure que encara no m'ha passat el disgust???cada vegada que veig, llig o escolte alguna notícia referent al tema em ve al cap Romà tot content i desvanit parlant-nos del projecte del Muvim...esta gent és massa "listeta" i sap furgar on fa mal...i ara n'han sabut fer, de mal, i molt.
neus
Les adhesions a Román de la Calle són contínues (vegeu-ne al Facebook)i és evident que la manifestació espontània de la gent obeeix a un desig comú: que s'acabe ja l'acossament i censura als intel·lectuals i artistes que no es casen amb els impresentables "politiquets" de torn... Jo hi haguera volgut estar també amb tú.
Publica un comentari a l'entrada