S’imagineu la quantitat d'històries d’amor que han sorgit entre persones des que el món és món i les persones senten la necessitat d’estimar-se? Quantes han arribat a les nostres oïdes? Molt poques: un grapat on hi ha les aventures que més van colpir els nostres avantpassats.
Que una història d’amor que s’ha esdevingut en un temps i un lloc determinat es recorde i perdure en el temps és un privilegi que molts pocs aconsegueixen, i en eixe selecte club comptem amb una parella molt propera: Matxero i Teresa.
Ara ha fet un segle que la història va acabar tràgicament amb la mort d’ella a l’heretat del Morer, a Banyeres. Sergi Gómez, que ha estudiat el cas i l’ha difós en escrits, conferències i les voltes que compartim taula, no podia faltar al que havia promés i va estar en la tomba de Teresa per recordar-la en el centenari del seu traspàs:
Teresa, passats els anys, s’ha tornat una privilegiada. Els paisans seus que saberen de la desgràcia van aprofitar la tonadeta de l’Hereu Riera per cantar el final d’aquell amor que sobreviuria a la mort de tots dos. La cançó ha arribat als nostres dies, em consta que s’estudia en algunes classes de música i continua sent motiu de treball dels nostres músics i cantadors... i el que li queda!
Un segle després els canals d’aprenentatge de cançons i històries han canviat totalment i el gruix de la nostra societat dóna l’esquena a la cultura popular i ignoren la peça musical, però Teresa i Matxero viuen per sempre junts –com volien- en companyia d’altres amants eterns... Romeu i Julieta, aquells de Teruel, Marc Antoni i Cleopatra...
Que una història d’amor que s’ha esdevingut en un temps i un lloc determinat es recorde i perdure en el temps és un privilegi que molts pocs aconsegueixen, i en eixe selecte club comptem amb una parella molt propera: Matxero i Teresa.
Ara ha fet un segle que la història va acabar tràgicament amb la mort d’ella a l’heretat del Morer, a Banyeres. Sergi Gómez, que ha estudiat el cas i l’ha difós en escrits, conferències i les voltes que compartim taula, no podia faltar al que havia promés i va estar en la tomba de Teresa per recordar-la en el centenari del seu traspàs:
Teresa, passats els anys, s’ha tornat una privilegiada. Els paisans seus que saberen de la desgràcia van aprofitar la tonadeta de l’Hereu Riera per cantar el final d’aquell amor que sobreviuria a la mort de tots dos. La cançó ha arribat als nostres dies, em consta que s’estudia en algunes classes de música i continua sent motiu de treball dels nostres músics i cantadors... i el que li queda!
Un segle després els canals d’aprenentatge de cançons i històries han canviat totalment i el gruix de la nostra societat dóna l’esquena a la cultura popular i ignoren la peça musical, però Teresa i Matxero viuen per sempre junts –com volien- en companyia d’altres amants eterns... Romeu i Julieta, aquells de Teruel, Marc Antoni i Cleopatra...
2 comentaris:
ET trobàvem a faltar per ací.
ADRIIIIII... Et segueisc, per aci i per alla. t'escric desde la faena, estic super be i molt contenta.Enguany trobare a faltar el piset, no he estat masa però per mi estar alla era independencia, llibertat... De totes formes, jo encara no he perdut l'esperança de que acabare el curs per la capi, si hi ha canvis no dubteu en avisar-me.
besets. Irina
Publica un comentari a l'entrada