BON DIA, és ahí informació?

Durant la meua experiència com a telefonista a un conegut número d’informació, he volgut realitzar una mena d’estadística entre les telefonades rebudes dins del nostre àmbit lingüístic. Passem directament als números; Partim de 129 comunicacions telefòniques rebudes, en les que em vaig presentar en valencià (“bon dia, soc...”). D’eixes, el 64 % van continuar en castellà, de les quals el 46% eren de Catalunya, 44 % del País Valencià i 8 % de les Illes. El 36 % respongueren en la nostra llengua, provenint el 82% d’aquests de Catalunya, 13 % del País Valencià i 5 % de les Illes. Per províncies, predominen les contestacions en català en Girona, amb 5 d’un total de 8 telefonades; a Lleida 5 de 6; a Tarragona es compensa tenint 8 de cada, i el castellà predomina a Barcelona, amb 27 trucades de 47; València amb 28 de 34; Ses Illes amb 7 de 9, i finalment de les 7 rebudes de Castelló i 5 d’Alacant cap va ser en català. Com totes les estadístiques, no son veritats absolutes sinó tendències. Cal dir que altres dies si que he atès trucades de Castelló o Alacant en la llengua pròpia. Com a reflexió personal no puc amagar la satisfacció per una experiència que m’ha premés conèixer molt més als meus paisans i als nostres veïns. Per desgràcia la comunicació normal entre els territoris catalanòfons no existeix, i és més fàcil per a algú de Petrer o Almassora sentir a un lleidatà parlar castellà que català. Per això, establir comunicació amb totes aquestes persones, i escoltar l’enorme ventall de variants fonètiques i, alhora, la gran similitud de vocabulari, et fa més conscient encara del nostre problema (el problema de tots en general i dels valencians en particular). I és que quan els lleidatans et pregunten de quin poble d’allí ets, o quan els valencians, ben cofois, et donen les gràcies per atendre’l en la seua llengua, t’adones que encara queda molt per fer.