Per confiar en l'informàtica...

...m'ha passat un cas terrible, per no assegurar-me abans de que este trasto ha fet les coses bé. Resulta que he volgut formatar l'ordinador per netejar-lo un poc de programes i possibles virus. Pot ser no n’hi havia necessitat però em va clavar la mania un informàtic de que anava lento i tenia coses que no servien...i vaig pensar que millor una netejadeta a fons.

Abans de fer-ho, però, extraguí els arxius que no volia perdre, evidentment; cançons dels meus tres cantautors més estimats i carpetes amb fotografies des de l'octubre passat. Ho vaig fer amb una funció que ve al windows i és 'gravar arxius en un CD', que ja he usat alguna volta i ha funcionat la mar de bé. Però, coses de la vida, esta vegada no. Esta vegada, que no vaig comprovar si s'havien gravat realment quan em va dir que s'havien gravat, ho he perdut tot.

Per les cançons em dóna igual, que les puc baixar d'internet o tornar a gravar-les quan torne a casa. Però entre les fotos perdudes n’hi ha que no les podré recuperar. Fotos que no he compartit amb ningú -entre altres coses perque supose que no li interessen a ningú- i que ara desapareixen per sempre portant-se amb elles el record de tants moments bonics. Mira!, un tema per a un altre bloc - o per a la columna de Maria de la Pau Janer-; Com ens ajuden les fotografies a aclarir la memòria dels succeïts, de la gent i dels moments passats.

Això. Que no confieu en la informàtica ni els informàtics si no són de confiança. Jo crec que l’ordinador em dóna més errors ara que abans de passar-lo per les seues mans. Com diuen els napolitans... Chi m’ho fa’ fa’!!

Ja que anem parlant d'ordinadors, he triat com a il.lustració del text esta vinyeta de Mingote. Un magnífic dibuixant que des de sempre m'ha agradat. Algun dia en parlarem.