2 anys de Nacional-Cabotisme

Estimats floritòfils, tinc una notícia bona i una mala. Comencem per la bona; Diumenge que ve, primer dia d’abril i diumenge de Camps arriba la II Intercomarcal Cabotista a Gandia. La revista satírica saforenca – i de tots els valencians - espera repetir l’èxit de l’any passat en que van recaptar tants diners que Mr. Cabota se’n va anar de vacances al Brasil. La versió oficial diu que per viatge de negocis, que és d’allí on s’edita ara La Cabota. Hi ha qui diu que se l’ha vist amb el xiquet alemany en disbauxes vàries. Però com que ja se li han acabat el diners organitza la segona edició d’aquesta trobada de grups musicals valencians i cabotistes. Val la pena acostar-se pel teatre d’El Raval! La nit promet, amb sopar de la Xarxa de Blocs Soparistes i tot!

La mala notícia és que per no sé ja quantes vegades faig un bloccus interruptus. O siga, que estaré una temporadeta sense escriure, o al menys no amb la regularitat que desitjaria. S’acosten dies de viatges, d’amics, de menjar-se la mona de Pasqua... dies de no poder connectar-me al bloc. Bé sabeu les ganes que tinc de fer-ho sempre –escriure en el bloc, malpensats-, però m’agrada confeccionar-lo amb repós des de casa i no de pressa i corrents en qualsevol lloc.

No res, gent, que ens veiem a la Cabotista de diumenge. Recaets per a tots i feu bondat!

Això van dos madrilenys i un valencià...

Dissabte mentre una gentada s’acomiadava de Lluís Llach en directe, un altre grapat ho feia per TV3 des del País Valencià amb l’amarga sensació de ser les últimes imatges que veien de la catalana per un temps. Mentre a Verges el cantant català comentava que ‘tenim un problema i es diu Espanya’ (Amb Montilla de cos present, eh!) dos madrilenys m’explicaven en un carrer de Nàpols –convençudíssims, eh!- que el que jo parle no és la llengua que parlen a Lleida, i que a Mallorca es parla 'un dialecto del valenciano'. Redéu quin bolet! Jo sentia vergonya aliena i els ho vaig dir; Eixes absurditats ens foten molt però que molt. A pesar dels litres de sangria i cervessa que em torbaven lleugerament vaig poder rebatre-li facilment tots els pseudo-arguments que amollava des de la seua ignorància. Feia temps que no em passava una cosa així. Ni a Nàpols ens deixen tranquils!

I reprenent el tema Llach, és fàcil trobar blocs i notícies lloant-lo per la seua carrera. Que ha sigut un bon músic i un home compromés està ben clar, i per açò no deixa de ser curiós llegir una referència a Llach contrària a la opinió dominant. A pesar d'açò tinc ganes de vore el vídeo del concert. Sort que tenim un aperitiu al Youtube. El tros on dedica el concert al País Valencià i el públic esclata en un fort aplaudiment m'ha eriçat els cabells.

Segur que prompte el vorem de nou sobre algun escenari... Ai, si no fos per la tendresa!

Viure València?

Ja sabreu que el pròxim dissabte se n’organitza una grossa al centre de València durant part de la nit. Unes hores robades al temps del descans per organitzar una fotracada d’activitats artístiques; música, teatre, literatura, dansa…El centre històric acollirà aquesta iniciativa que s’anomena ‘La nit en vela’. Només llegir el nom em va fer olor a socarrim. Efectivament, ampliant la informació trobí que està organitzada per la societat pública Vive Valencia, creada per la Generalitat i l'Ajuntament a fi de promocionar la Copa de l’Amèrica ( tenen una pàgina web molt espectacular i bilingüe!; castellà / anglès, què esperaveu?). A la presentació de les activitats el cap de pastera de Vive Valencia va dir que la cosa aquesta és "una oportunitat perquè la ciutat torne a retrobar-se als seus carrers" (com les Falles però sense mascletaes). També la va qualificar de “aparador de la ciutat” (quan segur que d’açò no se n’assabentaran més allà de Mislata) que costarà als capitalins 500.000 euros (i que no siga més). Tot siga per viure València...
El que no entenc és què és el que s’ha de promocionar de la Copa Amèrica. Si es promociona participarà més gent en les regates? Augmentarà la passió dels valencians per la vela? (Amb els sous que donen estem com per a comprar-se un vaixell de vela). Imagine que tota esta moguda la monten per tal d’esbalair els valencians i fer-los dir ‘que guai és la copa Amèrica!’, ‘Que guai és el nostre ajuntament!’. I això, de cara a les eleccions, sempre va bé.

Peníscola

Això eren dos amics en un internat religiós de principis dels anys seixanta prop de la ciutat de València. Repressió cultural, dogmes religiosos, educació sentimental nul·la a favor dels valors del ‘régimen’... Podeu imaginar les situacions que viurien els dos xiquets en aquells dies. Penseu, també, que allò els feia enfortir el seu lligam d’amistat. Però el temps va interrompre aquella amistat car tots dos abandonàren el col·legi en tindre una edat, separant-se els seus camins i no tornant-se a trobar.
Són la generació que estudiava a les acaballes de la dictadura, que van criar els seus fills en una incipient i per tant feble democràcia. Ara fa quaranta anys que es van vore per última vegada. Les coses que han passat en quaranta anys!
Un matí assolellat d’un diumenge del passat febrer un d’ells caminava per Peníscola. Recordava que l’amic era fill del farmacèutic d’allà. Es decidí a preguntar, i l’indicàren que també el fill era farmacèutic. A la seua farmàcia li van indicar on el podia trobar i sense pensar-s’ho va anar al seu encontre. Quaranta anys després va vore de nou al seu amic pels carrers de Peníscola. Ara era un home gros, amb bigot. El va cridar des de darrere, però no el va reconèixer. El va tornar a cridar i ara si, es miraren, es reconeixéren mutuament i s’abraçaren fortament. Durant tot aquest llarg temps, ningú dels dos havia oblidat l’altre. Quantes coses que s’havien de contar! Quants abraços que es devien!

Ricominciamo

Si el meu ordinador i la connexió a internet funcionaren correctament la meua estança a Nàpols seria perfecta. Massa bonic per a ser realitat. Per això, després de tots els problemes del mòdem i l'antena, i per segona volta en dos mesos, he hagut de formatar el disc dur.
No. No vull pensar en les coses que ja són irrecuperables, entre elles textos per al bloc.

Durant aquest temps d'albeltiment blocaire s'han superat les 1.000 visites (des de gener que el vaig posar a zero). A banda de produïr una certa satisfacció, em fa sentir una mica menys soles. Gràcies als que vos passeu de quan en quan per llegir-me. Gràcies als que deixeu algun comentari.

Espere poder 'complir' amb el bloc durant aquestos dies abans de tornar a terres valencianes. Dies de ressaca post-fallera, post-santovidiera i (quasi) post-Llaquera. Primers dies de la primavera que tornarà la Mariola ‘tota floretes’.

Sense res

No pot ser, després de reparar l'antena ara se'm fot l'ordinador. Deu de ser algun virus. Després d'un dia per haver de connectar-me a internet ('no, ara no té xarxa, espere's 24 hores per fer la connexiò' Em digueren dijous) ahir ho vaig aconseguir. Però després d'una estona d'eufòria en la que vaig poder enviar algun correu i actualitzar la lectura dels blocs amics el sistema es va apagar i he hagut d'acudir a un tècnic que m'ho mire.

I ausades les ganes que tenia d'escriure! Amb quantitat de coses que han passat -que si Sant Ovidi Montllor, que si les falles, que si han matat un mafiòs a 100 m. de ma casa, que si vaig estar a Siena i Capri i volia contar-vos-les...-! Esperar em toca. I ja estic massa avesat a esperar. Fart és la paraula que millor defineix la meua opiniò de l'empresa o el que siga qui porta açò d'internet. Es diu TIM, els qui pugueu feu-li boicot de la meua part.

Absènsia d'ordinador m'ha fotut no soles pel fet de deixar-me sense internet el cap de setmana, sino perque l'ordinador és per a mi equip de musica, reproductor de DVD's, àlbum de fotos, eina de treball... I damunt, de l'abonament mensual d'internet que vaig pagar a principis de març no he consumit res.

Espere poder reincorporarme aviat a la Xarxa de Blocs Soparistes (Crec que la definiciò és del Sergi Gomez. Quin nom més genial!).

Sense antena

Durant tota esta setmana no tindré internet. La antena del modem (no tan gran com la de la imatge, clar, perð una antena al cap i a la fi ) s ha fotut i esta en reparacio. Perdoneu les faltes de ortografia pero este ordinador del ciber.cafe no hi ha qui l entenga i no trobe com es fan els accents, els guionets ni res de res.

A partir de la setmana vinent ens tornem a vore per aci. Ja se que es dur ara que s havieu acostumat a que escriguera mes a sovint pero la vida de vegades es dura. Que hi farem.

salut,