Això van dos madrilenys i un valencià...

Dissabte mentre una gentada s’acomiadava de Lluís Llach en directe, un altre grapat ho feia per TV3 des del País Valencià amb l’amarga sensació de ser les últimes imatges que veien de la catalana per un temps. Mentre a Verges el cantant català comentava que ‘tenim un problema i es diu Espanya’ (Amb Montilla de cos present, eh!) dos madrilenys m’explicaven en un carrer de Nàpols –convençudíssims, eh!- que el que jo parle no és la llengua que parlen a Lleida, i que a Mallorca es parla 'un dialecto del valenciano'. Redéu quin bolet! Jo sentia vergonya aliena i els ho vaig dir; Eixes absurditats ens foten molt però que molt. A pesar dels litres de sangria i cervessa que em torbaven lleugerament vaig poder rebatre-li facilment tots els pseudo-arguments que amollava des de la seua ignorància. Feia temps que no em passava una cosa així. Ni a Nàpols ens deixen tranquils!

I reprenent el tema Llach, és fàcil trobar blocs i notícies lloant-lo per la seua carrera. Que ha sigut un bon músic i un home compromés està ben clar, i per açò no deixa de ser curiós llegir una referència a Llach contrària a la opinió dominant. A pesar d'açò tinc ganes de vore el vídeo del concert. Sort que tenim un aperitiu al Youtube. El tros on dedica el concert al País Valencià i el públic esclata en un fort aplaudiment m'ha eriçat els cabells.

Segur que prompte el vorem de nou sobre algun escenari... Ai, si no fos per la tendresa!