Per un transport ecològic o 'A fer la mà la bicicleta'

Fa setmanes que volia parlar ací d’este tema. Hui ve a la secció valenciana d’EL PAÍS un estudi comparatiu de la situació del transport en bicicleta a València i a altres ciutats espanyoles, en el qual no ix molt ben parada la capital del Túria. Ni tenim un carril bici suficient i unit, ni un servici de lloguer de bicicletes que oferisca als ciutadans la possibilitat d’usar la bici sense haver-la de mantindre-la i guardar-la en casa.

En els meus viatgets d’enguany he tingut oportunitat de coneixer la sensibilitat envers la bicicleta de diferents llocs d’Europa. La ciutat que més m’ha satisfet, Copenhague. Alli tenen assimilat de tal manera este tipus de transport ecològic que no només l’usen massivament –tenint un carril bici interminable- , a més tenen un sistema de préstec de bicicletes totalment gratuït: Hi ha un fum de punts d’aparcament. En estos punts pots també llogar la bicicleta d’una manera molt senzilla. Teniu present el sistema de pillar carros del Carrefour? Doncs alli es fa el mateix amb les bicis. Per agafar-ne una claves una moneda per un valor simbòlic equivalent a 1 o 2 euros, que se’t torna quan aparques la bici de nou en un altre punt de la ciutat. A més, si tens bici pròpia pots deixar-la tranquil·lament aparcada en qualsevol lloc que no te la furtaran. És tan inconcebible per a ells com furtar ací fruita d’una paradeta ambulant.

Barcelona ha engegat un sistema semblant, el bicing –del qual Marc Belzunces n’ha fet molts comentaris- però encara per perfeccionar.

Fa poc a Catarroja es va iniciar també un sistema de bicicletes gratuïtes per a ús del veïnat.. A les ciutats italianes del Nord d’Itàlia la cultura de la bicicleta està tan arrelada que 2 de cada 3 desplaçaments urbans es fan amb este mètode de transport. I tinc entés que passa el mateix a centre-Europa.

A la ciutat de València tenim un bon clima, bones vies –entre elles un magnífic jardí del Túria- i un important potencial de gent disposada a usar-lo – estudiants i gent que es desplaça dins la ciutat a treballar-. Jo tinc la sensació que hi ha molta més gent que usa la bicicleta ara que fa any i mig quan vaig deixar de viure ací. Però la realitat és que no hi ha un carril bici ben connectat ni suficientment estés – grans vies, ciutat vella, barris universitaris...-. Tampoc, encara, està suficientment ben vist per tothom.

El transport públic a València és deficient, insuficient i sorollós. A qui no li interessa fer servir un transport barat, silenciós, ràpid, no contaminant i saludable??