La satisfacció personal a la fi de cada viatge varia segons les circumstàncies del mateix. Un lloc ens agradarà més o menys segons com o amb qui viatgem. Jo, de Dublin, m'he endut un magnífic record, no només de la ciutat, sino de la gent amb qui vaig compartir l’estança.
La capital del país del verd no és un destí d’apretades agendes de visites a monuments i museus. Només dir que entre les parades turístiques més típiques són el museu de la cervessa Guiness, la destileria de Jameson, una antiga presó o la tenda de roba Penny’s.
Com a capital que és, l’urb acull edificis centrals d’empreses o entitats estatals que són dignes de visitar, al menys per fora. El Trinity College, el parlament, correus, els ponts... (tenen també un pont de Calatrava... a què vos recorda? Un poc repetitiu l'home, no?) a més d’una interessant extensió de cases georgianes. Clar, per a nosaltres una ciutat com eixa és vistosa per les seues construccions, que no solen ser edificis alts, sinó cases de rajola caravista i portes de colors cridaners, o casetes amb jardí.
La gent és educada, però el jovent quan ix de festa no te mesura, tu. Beuen i beuen com si tots els dies fòra cap d’any! Són els típics nórdics de pell color mortadela, amants de la festa i del sol.
Una cosa també característica deDublin són els parcs. El més gran, el Phoenix, diuen que dobla l’extensió del Central Park de Nova York. Vertaderament és fantàstic passejar baix els arbres altíssims i entre grans extensions de verd, amb cèrvols i tot.
2 comentaris:
Està bé dublin? l'estiu passat vaig estar apunt de anar, però al final no em vaig decidir...jejej
salut amic
Escolta.... ens recorda Calatrava... però la ciutat podria ser com València però amb riu i cabal...
Que et vaja bé!!!!
Publica un comentari a l'entrada