Els estafadors també estan en crisi

Com que en el meu temps de treball a Telefònica vaig rebre incomptables queixes de gent –normalment iaios i iaies- per haver-se deixat enganyar per persones que deien anar en nom de Telefònica el cas de hui ha sigut prou fàcil.

Després de dinar han trucat al porter automàtic dient que eren de la ‘compañia telefónica’ i després de dubtar un poc he obert, pot ser havien de fer algun treball...

Minuts després han trucat, però ara era a la porta de casa...i en obrir em veig dos tipets un tant particulars; un més alt, amb americana blava i monyo quasi rapat, molt moreno, i l’altre baixet, també jove, amb meleneta pels muscles i sabatilles esportives. Este segon no ha parlat en cap moment.

La conversa entre l’alt i jo ha sigut, esquemàticament, una cosa així;

-Buenas tardes, de que companyia de telefono es usted? Telefónica o Ono?

-De Ono.

-Quien es el titular?

-Yo.

-Ah, mire... pues venimos de Ono (de Ono i no saben si soc client d’ells?) porque no se si ha recibido un papel (un ‘papel’? Que son el telepizza? Serà una carta...) informándole de una promoción que hay ahora por la que aumentamos su potencia de internet i bajamos la tarifa.

-No, no he recibido nada.

-Pues si, mire, lo único que tendria que hacer es enseñarnos su factura para anotarnos un código que aparece y asi beneficiarse de la promoción.

-Mire, pues mejor que me llamen los de Ono y hablo con ellos.

-Uy, es que al ser una oferta comercial no le van a llamar, tiene que ser ahora con su factura...

-Perdone pero no le voy a enseñar ninguna factura. Veo que no lleva ninguna autorización y no me fio, lo siento. (ací ha hagut un poc de estira i arronsa amb argumentacions vàries. no molt)

-Bueno, como quiera, lo hacemos por su beneficio.

-Que no.

-Buenas tardes

Els companys de pis estaven pendents i en tancar la porta ho hem xarrat, i hem convingut en avisar la policia a vore si podien fer alguna cosa. I sense pensar-ho he marcat el 091, he explicat el cas i als 10 minuts tenia dos policies en casa interessant-se pel cas i pujant per l’escala a vore si els trobaven, però res.

Ara se’m passa pel cap que sent tan evident com no he actuat per a entretindre’ls i que els pillara la policia o alguna cosa d’estes. I pense que la estafa l’han feta mal. No han invertit ni en vestuari ni en acreditacions falses.... Imagine que ells també estan en crisi.

Ja ho sabeu, espai quan obriu la porta!!