Primer la medicació i després...

Dilluns tornava de Barcelona de passar un cap de setmana de vida social. Vaig tornar encara mig atabollat de tanta gent volguda i llocs preciosos que em vaig trobar en dos dies. I en estar a Benimaclet tenia el cor posat a la Mariola, on estos dies s’escolten marxes mores i cristianes indiscriminadament - al meu poble i a la capital comarcal, Alcoi-. Ja fa temps que em van ensenyar allò que primer va l’obligació i després la obligació, i per tant m’ha tocat quedar-me a València i conformar-me amb alguna connexió telefònica amb ma mare on vaig poder sentir l’himne a la festa del dia 22.

Aquell mateix dia el dia de l’entrada vaig començar a notar-me símptomes de refredat; mocs i estornuts. Per fer-me més goleta vaig llegir a Can Carrasca la narració de l’entrada del capità moro d’Alcoi , que sembla que va ser d’aquells moments que marquen una fita en música festera.

El dia de Sant Jordi -que m’havia proposat anar a fer alguna visita especial- va avançar aquell malestar que se m’havia tirat a la gola. Quin mal, tu...ni engolir la pròpia saliva. Des de casa per tv3 vaig vore per primera vegada en directe l’ambient a Barcelona i altres indrets catalans amb motiu de la festa del llibre i la rosa. Al final del dia, la ‘visita especial’ va ser a l’ambulatoria a revisar-me aquell mal de gola, que segons el metge de torn no era més que un virus de l'època.

Avui, 24 - dia dels trons a casa- la cosa no ha millorat, l’ibuporofeno m’acompanya en cada dinar i no sé a quin sant aclamar-me per a millorar-me de cara al viatge de demà dematí.

Per cert, que demà, 25 d’abril, a les 12’30 del migdia presenta Paco Muñoz a Bocairent el seu últim disc ‘Com un suau adéu’ a la sala Joan de Joanes. Per als que estan per allí és un immillorable plan després de passar-vos pel cementeri de Banyeres a vore les salves als difunts.