Ja no pot estar uno tranquil a sa casa. Només en vore els telediaris t'entra quimera de pensar com faràs per arribar al final del dia amb la de coses que hi ha. Que si l'atur que afecta a tot cristo, que si la grip-de-nom-variable que ens contagiarà a tots sí o sí, que si l'augment de delinqüencia per tot arreu... A voltes no sé si estan informant-nos o asustant-nos.
El pitjor és que son coses que encara que no les provoquem ens afecten i no les triem; Si els bancs estan de crisi tots fotuts i a apretar-se la butxaca. I si naix un virus en mèxic, al sendemà hi ha infectats per tots els racons del món. Tan gran que semblava la humanitat i no som res. Un estil als pisets moderns, que quan es tira un pet el veí l'escoltem i casi l'olorem. -Encara que hi ha pets, com els del tercer món, que costen de sentir. Oïda selectiva, se'n diu-.
Pense darrerament si no serìa millor viure a la muntanya, apartat del tràfec de succesos i cròniques polítiques més o menys interessades per provar de ser immune a tot açò. Va dir algun savi que l'home és sociable per naturalesa, però pot ser és la sociabilitat que ens allunya d'ella ara per ara.
1 comentari:
Sí... tens raó. Al meu i al teu es viu tranquil. Però tenim els expendedors oficials que volen arribar a qualsevol lloc.
Publica un comentari a l'entrada