Històries de tres

M’agraden les històries de trios. Reconec que en soc consumidor quan es presenten ocasions perquè em resulta un tema estimulant, fresc i trencador ( independentment de que siga més o menys factible en la realitat).

D’històries ‘de tres’ recorde que ja fa molts anys vaig tindre oportunitat de llegir l’obra de teatre ‘El baile’ d’Edgar Neville, que va deixar-me molt bona impressió cap al final de l’adolescència, i que em reclama una nova llegida per fer memòria. Un temps després, al principi de la universitat, es va estrenar als cinemes ‘Soñadores’, de Bertolucci, que em va agradar moltíssim; Una relat diferent sobre els ideals, la joventut, la llibertat i el sexe ambientat en el maig del 68.

Enguany mateix vaig poder vore també en pantalla gran la espanyola ‘Dieta mediterrània’, una nova crònica, actualitzada, d’un triangle amorós; amb bon humor, bons actors i bones reflexions sobre aquest tipus de relacions.

I la última cinta que he vist on es tracta el tema és a ‘Castillos de cartón’, basada en la novel.la d’Almudena Grandes, i en el rodatge de la qual vaig tindre oportunitat de participar com a figurant. Les persones que em van dir que havien llegit la novel.la contaven meravelles d’ella. Desconec el nivell de fidelitat a la novel·la de la pel·lícula però puc dir-vos que és una magnífica història de complicitats, desig, amor, maduració personal, i també de recels, soledats i frustracions. Ara que encara està en cartell vos la recomane entusiastament, i vos convide a que em comenteu què vos ha semblat.