Si l'escrit anterior parlava sobre el respecte que devem als educadors, el de hui va sobre un educador que es va guanyar eixe respecte i que ahir ens va deixar sobtadament. Ell és Marcel.lí Sarrió, professor de filosofia i alternativa a la religió de l'IES de Banyeres. Ahir, mentre practicava escalada a Bussot va caure des d'una altura suficient per causar-li la mort.
Escric ràpidament unes línies després de repassar la quantitat de comentaris que ha generat la notícia a internet. Són alumnes, ex-alumnes o veïns de Beneixama (el seu poble) que el recorden amb pregona estima i admiració. Corpren llegint el tuenti la quantitat de calificatius, d'anècdotes, d'opinions...
Jo, que vaig tindre la sort de ser alumne seu fa uns quants anys, el recorde com la humiltat en persona. Sempre pacífic, dialogant, amb sentit de l'humor...
Conten els alumnes que este matí se li ha dedicat un minut de silenci al centre i han sonat en el seu record el 'cant de l'enyor' de Llach. No em costa imaginar-me l'escena. Marcel.lí els ha donat a tots la seua última lliçó.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Lamente la pèrdua irreparable del vostre amic ( no el coneixia però el sent proper pel que dius i per ser de Beneixama). Amb aportacions de vides com les d'en Marcel.lí fem un món una miqueta més habitable. DEP
Publica un comentari a l'entrada