Terços amunt!!

El món casteller esperava la notícia amb candeletes, i finalment ha arribat el resultat desitjat; Els castells són patrimoni immaterial de la humanitat! La distinció de la UNESCO és un honor i una gran satisfacció per a tots els implicats directament en els castells i per als que ens estimem la cultura catalana. Contava en el meu penúltim escrit que vaig viure l’acte casteller de les festes de Santa Tecla de primera mà gràcies a l’Oriol. Conéixer de tan a prop una colla t’endinsa en una dimensió molt personal d’eixes torres humanes.

Aquestes torres s’alimenten d’un constant desafiament personal i col·lectiu. Hi ha un treball constant de coordinació de la colla en el qual tots saben quin paper ocupen en la seua construcció; Qui ha de posar pit, qui ha de parar el muscle, qui entrega la seua veu en donar les ordres o qui ha d’enfilar-se torre amunt, veloç, per fer l’aleta i carregar el castell. De fóra el resultat és solemne, plàstic i imponent, tot acompanyat de l’angoixa lògica en vore com el castell tremola a la vegada que creix. Dins, tots callen i només parla el cap de colla. Tot passa més lentament que a l’exterior. Es comprimeixen uns cossos amb altres i en sonar les gralles i el tabal hi ha emoció continguda mentre la torre va amunt gràcies a l’esforç de tots, i que el públic recompensa amb l’aplaudiment quan l’anxaneta alça la mà.

Hi haurà qui explique millor els valors positius dels castells (igualtat de gènere, integració, etc.). Jo només vull mostrar-me satisfet per aital distinció, i recordar la part que ens toca als valencians: Segons algunes teories aquests ‘castells’ naixen del ‘ball de valencians’ que van conèixer al camp de Tarragona fa dos segles. Certament al País Valencià s’han conservat i recuperat colles de ‘muixerangues’, que algun dia va ser un fenòmen més estés que en l’actualitat. Pot ser si la realitat política fòra una altra la proposta s’haguera pogut fer conjuntament des de les dos Generalitats, tot reconeixent i fomentant el fet ‘muixeranguer’ que a terres valencianes és tan feble com inexistent mediàticament. No en tinc dubte que una conseqüencia vergonyosa i patètica d’aquesta actitud d’ignorància és el fet que el GAV – grup feixista de llarga trajectòria, ben vist pel PP - haja enviat una carta al comité de la UNESCO per ‘alertar’ de la participació de xiquets en els castells.

Una altra manifestació nostra reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat és el Cant de la Sibil.la de Mallorca, de la que no en soc gens entés, però a la qual li dec una visita en la seua versió més propera a mi: la d’Ontinyent.

Al remat, bones notícies per a la nostra cultura. Tots tenim un poc de tot, i tot té un poc de nosaltres, i per això ens ho estimem... Als diaris d’internet la bona notícia ve acompanyada de crítiques a Alarte des de cal PP per assistir a la Trobada d’Escola Valenciana del dia 9 d’Octubre, de l’amenaça del tancament de TV3 a la Safor i de la retirada de subvencions de la Generalitat al festival de cinema en valencià Inquiet.

Així, lectores i lectors, en pocs segons es pot passar de l’alegria d’una gran notícia a la indignació de saber que els que ens governen no tenen ni puta idea de quina és i com es fa la nostra cultura.