Ja he tornat a Itàlia. Mentre escric aquestes línies al meu ordinador portàtil vaig en un tren camí de Nàpols. Després de tres setmanes, ja tenia ganes de tornar a la marxeta diària.
Com efectivament m'indicaven abans de deixar Banyeres, no ha canviat res per aquella banda; el poble resta igual, la gent també, i tanmateix he tingut vivències noves que soles podien passar-me allí. En primer lloc no em puc estar de recordar l'exposició commemorativa i de cloenda d'aquest Any de la Llegenda que hem viscut a Banyeres amb enorme intensitat tots els participants. La mostra, organitzada esplèndidament per Neus Belda, va assolir un èxit considerable de públic. Va estar un grat plaer treballar de nou amb tanta gent competent.
Com deia adés tampoc no he parat quiet a casa. Entre els periples realitzats aquestes festes estan el viatge a Cuenca on descobrí museus de la categoria i la solvència del Museo español de Arte Abstracto i la fundació Antonio Pérez de la mà de l’amic Jordi Garcia, a qui m’uneixen inquietuds artístiques i vitals; Les estades a València, on vaig celebrar el cap d’any i vaig passar per la seu històrica de la Universitat de València que ha dedicat al professor Sanchis Guarner una interessant exposició a la seua vida i obra -ja era hora- ; La ‘calçotada’ al Mas de la Menora – a mitjan camí entre Banyeres i Alcoi – amb la presència de Toni de l’Hostal i la seua guitarra...la resta era bona gent; La visita a l’instal·lació-exposició de l’artista villenero Rafa Hernàndez que vam vore junts a la seu del diari Información d’Alacant; I finalment, l’esmorzar a Ca Tarsi de l’Olleria amb Pep Albinyana i Jordi Albinyana, company de facultat que exposa actualment en eixe local el seu treball Motí.
Una de les poques il·lusions nadalenques que conservem alguns és la de la pau, que durant estes setmanes se l’han carregada al País Basc entre uns fills de puta que maten i uns idiotes que estan darrere del principal partit de l’oposició al govern espanyol.
Des d’ara tinc intenció d’ensobinar-me al patí de veïns de la Xarxa més sovint des de la ciutat de la Pizza i del Vesubi. I com no, espere trobar-vos allí de tant en tant. Mentrestant, que vaja bé.
Com efectivament m'indicaven abans de deixar Banyeres, no ha canviat res per aquella banda; el poble resta igual, la gent també, i tanmateix he tingut vivències noves que soles podien passar-me allí. En primer lloc no em puc estar de recordar l'exposició commemorativa i de cloenda d'aquest Any de la Llegenda que hem viscut a Banyeres amb enorme intensitat tots els participants. La mostra, organitzada esplèndidament per Neus Belda, va assolir un èxit considerable de públic. Va estar un grat plaer treballar de nou amb tanta gent competent.
Com deia adés tampoc no he parat quiet a casa. Entre els periples realitzats aquestes festes estan el viatge a Cuenca on descobrí museus de la categoria i la solvència del Museo español de Arte Abstracto i la fundació Antonio Pérez de la mà de l’amic Jordi Garcia, a qui m’uneixen inquietuds artístiques i vitals; Les estades a València, on vaig celebrar el cap d’any i vaig passar per la seu històrica de la Universitat de València que ha dedicat al professor Sanchis Guarner una interessant exposició a la seua vida i obra -ja era hora- ; La ‘calçotada’ al Mas de la Menora – a mitjan camí entre Banyeres i Alcoi – amb la presència de Toni de l’Hostal i la seua guitarra...la resta era bona gent; La visita a l’instal·lació-exposició de l’artista villenero Rafa Hernàndez que vam vore junts a la seu del diari Información d’Alacant; I finalment, l’esmorzar a Ca Tarsi de l’Olleria amb Pep Albinyana i Jordi Albinyana, company de facultat que exposa actualment en eixe local el seu treball Motí.
Una de les poques il·lusions nadalenques que conservem alguns és la de la pau, que durant estes setmanes se l’han carregada al País Basc entre uns fills de puta que maten i uns idiotes que estan darrere del principal partit de l’oposició al govern espanyol.
Des d’ara tinc intenció d’ensobinar-me al patí de veïns de la Xarxa més sovint des de la ciutat de la Pizza i del Vesubi. I com no, espere trobar-vos allí de tant en tant. Mentrestant, que vaja bé.
1 comentari:
Benvingut de nou... i t'hem pres la paraula... ara no tens excusa amb un portàtil (a més a més, ja has escrit des del tren)... Bona nit des de Benicolet...
Àngel
Publica un comentari a l'entrada