El dia de la llonganissa

Encara hui, al meu poble, Banyeres de Mariola, nomenem d'esta manera al dia de Sant Antoni del porquet. Des de sempre esta setmana anàvem els xavalets a arreplegar llenya per fer una foguera a poqueta nit del dia 17, com més gran millor. I, amb les seues brases, venien les mares amb les graelles per a torrar sobretot llonganisses. Era una trobada quasi obligada de moltes veïnes al voltant del foc. Ara, amb la manca de solars on fer les fogueres i la llei tan estricta sobre cremes, la cosa està de baixò. També ho fan les famílies o les colles d’amics als masos i on n’hi haja una llar....la qüestió és menjar llonganissa este dia!

Hui anava rumiant tot açò i desconeixia si açò era un costum estés a moltes comarques o només del meu poble. I què millor per solucionar-ho que pegar una volteta pel google. Quina ha estat la meua sorpresa que en trobar que vertaderament està molt escampada aquesta festa.

La gènesi de la festa ens la apunta el següent text;

"Segurament es deu a la simpatia que manifesta vers tots els animals l'haver estat reconegut com a advocat de les bèsties de tragí i que en aquesta diada es faci la benedicció de tots els animals de cabestre a tots els indrets de Catalunya, València i Mallorca. Aquest dia era considerat també dia festiu pels arriers i pagesos."

En quant a les celebracions, trobem estes línies de la d’Aitona ( El Segrià, Lleida); “A Aitona la festa de Sant Antoni començava la vigília al vespre, quan per tots els carrers s'encenien unes fogueres anunciant la diada de l'endemà. (…) L'endemà al matí, en el caliu que s'havia anat mantenint tota la nit, s'hi coïen patates al caliu i llonganissa, i tothom sortia al carrer a esmorzar entorn de la foguera revifada. L'àpat es remullava amb la garlatxa (vi bo) que s'havia fet expressament per aquest dia, i entre trago i queixalada feien un bon esmorzar. A continuació s'escombraven i es netejaven els carrers (que eren terrers), i es preparaven els animals per a dur-los a la benedicció. Sortien totes les mules i els altres animals de pota rodona i donaven un tomb pel poble, conduïts pels mossos que duien picarols de guarniment, la qual cosa omplia els carrers d'una agradable cantarella.”

Sembla que a Mallorca conserven encara molt viva la festa; “La nit de Sant Antoni és nit de foguerons a molts pobles i ciutats de Mallorca” ó “La festa de Sa Pobla en honor a Sant Antoni Abat, patró de la pagesia catalana medieval, és una de les festes de l'hivern amb més ressò al camp mallorquí. La primera notícia que es té constància data de l'any 1365, cosa que ha originat un ric costumari i simbologia d'aquesta tradició de més de 600 anys a les Illes.” I la qüestió del menjar sobreix en aquesta cançoneta d’una escola d’Alaró;

Per Sant Antoni a l'escola

férem un bon fogueró
per torrar la llonganissa
i també el butifarró.

Per acabar de perfilar el carácter d’este dia a terres valencianes trobem també unes paraules referides a Salem (Vall d’Albaida); “En un altre temps era costum, per Sant Antoni (17 de gener), berenar llonganissa en una serra pròxima, però es tracta d'una tradició a punt d'extingir-se.” I ben coneguda és la foguera que té lloc a Canals (La Costera), la més cèlebre en honor al mateix sant.

D’esmorzar, com a berenar o per sopar, hem trobat que l’embotit de què parlem , com la significació de la diada, tant com la manera de celebrar-ho és comú en els principals territoris catalanòfons – ens queda per esbrinar altres com la Catalunya nord o l’Alguer-. Hi ha d’altres exemples que corroboren el que ací contem i que podreu vore si cerqueu “sant antoni llonganissa” al buscador per excelència.

Buscant buscant també m’ha aparegut un llibret, Sant Antoni, sant valencià, editat pel Consell Valencià de Cultura, que tracta de la festa de Sant Antoni en les seues diverses manifestacions per totes les comarques valencianes on se celebra. I, encara més, he trobat alguna plana on parla de les manifestacions entorn a este dia i a unes Jornades d'estudi de la festa de Sant Antoni als Països Catalans.

El que ha estat una inquietud vespertina de hui ha acabat en tot un descobriment compartida amb vosaltres d’esta tradició que al meu poble alguns volen substituir pel dia de San Antón.