Estada a Praga

De normal, viatjar i conéixer nous indrets sempre és emocionant. Si a més es viatja ben acompanyat, és tot un goig. Jo he tingut la gran sort de descobrir la vella Praga esta setmana molt ben acompanyat de dos amics; Vaig anar amb Natalia, ex-companya de pis i erasmus també a Nàpols, i allà ens esperava l'Emilio, ex-company de pis, gran amic, erasmus allà durant el present curs, i per tant guia –esplèndid guia- de la ciutat del Moldava. De la seua mà, durant els darrers cinc dies, hem conegut els racons més famosos i d’altres menys coneguts i igual de bells de Praga i la Repúblic aTxeca; Hem menjat i begut les coses típiques – El millor, vi calent i cervessa. El menjar txec no és res de l’altre món- a llocs molt xulos on hem eixit algunes nits i ens hem divertit, coneixent gent d’allí i també alguns andalussos erasmus de la mateixa residència que Emilio. Una gent de categoria, que, sent d’on son i amb tota la seua gràcia, no podien deixar de recordar-me el meu paregut amb aquell actor que va interpretar a Camarón. Però per més que m’ho diuen, no l'acabe de trobar.

La ciutat de Praga és una ciutat encisadora, de tan perfecta com és. La bellessa banya des de la torre més alta de la catedral de San Vito, al més humil dels tranvies. Gràcies a les injeccions de diners del govern txec – segons ens contava Emilio- la ciutat es manté molt ben conservada i netíssima. L’inmens centre històric està fet de construccions bellíssimes i de molts colors, amb predomini del verd, ja que formen part d’ella nombrosos parcs. Després de llegir alguna cosa sobre la seua història, tota ciutat es veu des d’un punt de vista distint. I Praga sumava el seu esplendor històric per totes les escletxes. I l’orgull per la cultura i la llengua pròpia que han resistit a les baralles religioso-polítiques de la història, que mai respecten estes coses. També vam constatar el dinamisme cultural de l’urb reflexat en la gran quantitat de teatres i concets que ens oferien pel carrer. Bé, també ens oferiren haixís i altres drogues, però no sé si açò entra dins el dinamisme de la ciutat.

En Praga estant va succeir un fenòmen natural que els txecs esperaven des de fa uns mesos; la primera gran nevada de l’hivern! En la vesprada del dimarts, mentre visitavem el Museu Alfons Mucha, començava a cuallar una nevada que ens amenaçava a allagar la nostra estança per algun dia més. I sobre la neu caiguda i sota la que caia, vam eixir aquella nit a fer-se unes cervesses. Dimecres vam realitzar una excursió total; anarem a visitar la ciutat de Cesky-Krumlov, a Bohemia, declarada per la UNESCO patrimoni de la humanitat. Emilio ens va portar comentant-nos que ja hi havia anat i que li va agradar molt. Encara que la nostra excursió va ser diferent a la que feu ell per un xicotet detall; estava nevada!! La ciutat se’ns presentava com una ciutat de postal nadalenca feta realitat. Les cases, els campanars, els ponts, el riu, la poca gent que hi vam vore... tot blanc. Pensant en aquelles hores recorde el que vam patir pel fred – jo sobretot, per no portar el calçat adient per caminar sobre la neu-, però en tot moment vaig pensar que pagava la pena fer-ho, i pujar fins el castell, allà, dalt del tot, d’on hi havia una vista del poble preciosa. També comodament des de l’autobús d’anada i tornada vam gaudir dels paisatges centreuropeus tintats de blanc com si d’un reportatge del National Geographic es tractara.

Durant uns dies hem assaborit un nou trosset d’esta vella, trista Europa -que cantava Estellés-. Gràcies des d’ací a Emilio que va tornar a visitar allò que ja té més que vist per fer-nos-ho admirar, i ens va conduïr pels carrers i les linies de transport públic praguense durant la nostra estada.

Amb tot, la visita ha acabat sent una de les que t’agradarien repetir en quant es puga. Això sí, en estiu.