Sense res

No pot ser, després de reparar l'antena ara se'm fot l'ordinador. Deu de ser algun virus. Després d'un dia per haver de connectar-me a internet ('no, ara no té xarxa, espere's 24 hores per fer la connexiò' Em digueren dijous) ahir ho vaig aconseguir. Però després d'una estona d'eufòria en la que vaig poder enviar algun correu i actualitzar la lectura dels blocs amics el sistema es va apagar i he hagut d'acudir a un tècnic que m'ho mire.

I ausades les ganes que tenia d'escriure! Amb quantitat de coses que han passat -que si Sant Ovidi Montllor, que si les falles, que si han matat un mafiòs a 100 m. de ma casa, que si vaig estar a Siena i Capri i volia contar-vos-les...-! Esperar em toca. I ja estic massa avesat a esperar. Fart és la paraula que millor defineix la meua opiniò de l'empresa o el que siga qui porta açò d'internet. Es diu TIM, els qui pugueu feu-li boicot de la meua part.

Absènsia d'ordinador m'ha fotut no soles pel fet de deixar-me sense internet el cap de setmana, sino perque l'ordinador és per a mi equip de musica, reproductor de DVD's, àlbum de fotos, eina de treball... I damunt, de l'abonament mensual d'internet que vaig pagar a principis de març no he consumit res.

Espere poder reincorporarme aviat a la Xarxa de Blocs Soparistes (Crec que la definiciò és del Sergi Gomez. Quin nom més genial!).