La qüestió és que el senyor Rajoy està redactant una 'llei de llengües' per si guanya les votades del març. És un text a aplicar en aquells territoris bilingües i en un dels punts figuraria la possibilitat de que els pares matriculen els seus fills en la llengua que vullguen fins el huit anys. Només de llegir-ho m'ha semblat equivocadíssima i malintencionada. A més d'entrar en competències que no els pertanyen. En primer lloc, si els governs autònoms estableixen un pla educatiu d'immersió lingüística des de les primeres classes, què ha de dir Madrid? L'obsessió uninacional, unicultural i unilingüística del PP els porta a creure que els xiquets, si estudien en una llengua, millor que en dos - I eixa llengua única ha de ser el castellà, clar...!-.
Ignoren estudis que destaquen els beneficis mentals i socials dels xiquets bilingües. I ignoren també que l'edat ideal per deprendre i assimilar llengües diverses és la dels anys d'infantesa, que és quan més capacitat d'aprenentatge tenim. I per això mateix aconsellen darrerament d'afegir fins i tot una tercera llengua en aquest període.
Ja sabem que el senyor Camps o Rita Barberà són incapaços de ser bilingües, però creure que els nostres infants són iguals és confiar molt poc en la inteligència de la joventut.
Em dona molta malícia de comprobar com des de Madrid no accepten la realitat lingüística del seu país, i com alimenten continuament la imatge de que els qui parlem distint a ells ho fem per portar-los la contra.
Foto; xiquet bi-lingüe
Ignoren estudis que destaquen els beneficis mentals i socials dels xiquets bilingües. I ignoren també que l'edat ideal per deprendre i assimilar llengües diverses és la dels anys d'infantesa, que és quan més capacitat d'aprenentatge tenim. I per això mateix aconsellen darrerament d'afegir fins i tot una tercera llengua en aquest període.
Ja sabem que el senyor Camps o Rita Barberà són incapaços de ser bilingües, però creure que els nostres infants són iguals és confiar molt poc en la inteligència de la joventut.
Em dona molta malícia de comprobar com des de Madrid no accepten la realitat lingüística del seu país, i com alimenten continuament la imatge de que els qui parlem distint a ells ho fem per portar-los la contra.
Foto; xiquet bi-lingüe
2 comentaris:
Són així elles i ells (tan saberuts... no sabuts) i què vols... no tenen remei...
Com dic hui al meu post: QUE DÉU ENS AGAFE CONFESSATS"""""
Hola Banyeri! ^^
Saludillos desde Andorra! He visto tu comentario en el post sobre el Karaoke. Me ha dado la idea de cuando vengais a verme, llevaros a sacar ese contante desvergonzado que todos llevamos dentro ;) jejeje
Se os echa de menos muchisimo aquí arriba... ay! que me entra la morriña! :*
Publica un comentari a l'entrada