Hi ha un autobús que va de l’estació del nord de Barcelona -la d’autobusos- fins l’aeroport de Girona en poc més d’un hora. Sobre les 11 vaig arribar allà el dimecres i ens posarem a la cua del vol amb destinació Linz. L’avió va eixir amb una puntualitat impròpia de les meues anteriors experiències amb Ryanair i el viatge el vaig passar dormint i llegint. Des de l’aeroport de Linz al mateix Linz en bus, i després en tren fins Wells, on m’arreplegaria Emilo, habitant ara d’este poble, ollerut en l’exili, ex-company de pis, amic, coprojectador de viatges i cul de mal seient en general.
En sa casa vaig dutxar-me, descansar un poc del viatge i, a l’hora convenient, vam acudir a un italià a sopar unes pizzes. En acabar, com que era dimecres però vespra de festiu, els pubs eren oberts i trobàrem bon ambient que convidava a tastar la cervessa autòctona. Emilio coneixia alguns estudiants erasmus, no n’eren molts, i estaven penedits d’haver triat Wells, car no era el que ells esperàven...
Vam acabar la nit fent-se unes ‘san miguel’ en un bar amb un cambrer que havia estat una temporada a Girona; sabia parlar castellà i algunes coses en català. ‘Salut i força al canut’ i coses d’eixes.
Massa bé que el dijous no haviem de matinar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada