Barcelona; La Mercè

Vam descobrir l’any passat en una visita a Barcelona les festes de la Mercè. Va ser una grata sorpresa i s’ho passarem tan bé que enguany voliem repetir. I vam tornar! Com que n’érem cinc acordàrem fer cotxà per acostar-nos a la Mercé 2009, i allí en Barcelona ens instal·laríem en una pensió del carrer Sant Ramon, darrere del Liceu, racó d’una intensa activitat del treball més antic del mòn. Ho vam trobar molt còmode, amb el nostre menjador, el guisadoret, l’aseo...

La primera nit vam eixir per la Plaça Catalunya i la Plaça Reial, que bullien de gent. Igual ens perdiem que ens trobàvem, o que ens arruixava l’oratge capritxós de setembre. A última hora, quan la gent bamba pels carrers sense lloc on posar l’ou i queden dos localets oberts, vam conèixer entre la gent alguns de Castelló de Rugat, abans d’anar-nos-en a demanar un kebab a un donerkebab que feia l’agost a les cinc del matí.

La segona nit, després d’una bona becada es presentava tranquil·la, i res més lluny de la realitat. Eixirem directes a la Diagonal (parada del Clot) on tocaven no recorde quins grups bascos (cantaven alguna d’obrint pas en basc!). I per comprovar que el mon és un mocaoret, com va dir aquell, vam trobar-nos en una colla de valencians a la cosina-germana d’una companya d’expedició i a un veí meu de Banyeres, Carles, del que encara recorde la cara de sorpresa que va posar. Un company d’expedició d’arrels cardaores va proposar d’anar a lo que un dia va ser el Fòrum, ara explanada descomunal que acollia jo no sé els mils de persones que hi hauria allà! Allí conegueren a un altre cardaor en l’exili, Josep el del bar Sifó. Aquella nit també va ploure però casualitat que estàvem a cobert baix els altíssims sostres que tenia allò. A no sé quina hora mos van evacuar del recinte aquell, així que vam dirigir-nos al metro (que allí està obert tota la nit els caps de setmana, igualet que a València, eh?) i de nou cap al centre a córrer l’andola, fins que vam decidir d’anar a casa, i quan el sol eixia i emitien un capítul de Marco a no sé quina tele, ens vam gitar.