Ja soc llicenciat!!

L’11 de setembre no és ja només una data per a successos tràgics (Rendició de Barcelona el 1714, colp de Pinochet en 1973, atac a les torres de Nova York...). Des d’enguany serà també la data del meu últim examen de la carrera. Hui he sabut la nota i s’ha confirmat la meua esperança... no he de fer cap altre examen! He acabat Belles Arts!

La sensació és un poc rara. Difícil de definir, indeterminada. Hi ha sentiments contradictoris que es barregen; Te n’alegres d’acabar però alhora voldries continuar amb els ‘privilegis’ de ser estudiant (beques, descomptes...). Et diuen que és el final d’una època (on s’estava molt bé) i el començ d’un altra de la que desconeixes tot.

Jo tenia ganes d’acabar, sincerament. Va arribar un moment en que la facultat no m’aportava casi res de nou. Després d’alguns anys a la capital, jo tenia una vida muntada amb amics, treball, oci... I les classes, alguns mesos, eren un obstacle a salvar en eixa vida diària, i no com al principi, que tot girava entorn a la facultat.

Ara, el futur es presenta com un full (un full gran, llarg...) per escriure, i cal saber què posem. Jo m’ho volia prendre amb calma però no sé si podrà ser; És l’hora de portar a la pràctica projectes en ment, continuar altres en els que estem ja clavats, aprofitar per estudiar una miqueta més.... I saber que ja queda poc per a dedicar-me professionalment ‘a lo meu’ (o això espere).