20 de febrer 2009

D'un ofici desaparegut



Fa un moment fent una ullada al Quadern Gris de Pla llegia “Quan arribava el dia 4, em quedava al pis, per tal d’esperar l’ordinari. L’esperava amb ànsia”.

L’ofici d’ordinari em recorda el meu besavi Juan. Ma uela em contava que un dels treballs de son pare va ser este. M’explicà que feia el servici entre Banyeres i Beneixama en els anys trenta i quaranta. Durant la guerra, segons la mateixa història, hi havia amagat un rector a la Venta el Borrego al qual el iaio Juan portava l’ABC.

Molta gent major del poble encara recorda al tio Juan l’ordinari. Jo me l’imagine en aquells anys amb el carro, amunt i avall, des de la tranquilitat de l’època portant encàrrecs; alguna garrafeta de vi, oli, teles, espardenyes… Com s’havia fet des que existien els carros. Com feia Vicent l’ordinari, protagonista que describia fantàsticament Joan Olivares a la novel.la Vespres de Sang.


1 comentari:

Anònim ha dit...

Good blog.
Portugal