Estimat diari;

N’heu tingut mai, de diaris?? Aquell quadernet de fulles en blanc on la gent escriu les coses que li passen, per desfogar-se, per inclinacions literàries o per deixar testimoni escrit d’allò que li passa en el present per rellegir-ho en el futur. Jo en tinc des de fa molts anys. Em van regalar un per la comunió de tapes dures que em vaig decidir a fer servir ara fa deu anys. Llavors no és que em passaren coses extraordinàries; Escrivia el que havíem fet en classe, el que havia dinat o què havia fet el cap de setmana. Al principi era un vertader diari que omplia breument nit rere nit. Amb el temps escrivia una o dos vegades a la setmana, després una o dos al mes, o fins i tot amb més espai de temps, depenent de l’època. També amb el temps li atorgava una major càrrega personal, triava detalls importants i els contava extensament. És un bon notari de l’evolució de la meua adolescència fins al dia de hui. Els viatges, les persones, les alegries, les afliccions... Recorde gratament l’impacte ideològic que em va supondre als 19 anys La llengua dels valencians, de Sanchis Guarner, i aquella frase del pròleg ‘qui renega de la seua llengua és com qui renega de sa mare...’ De seguida vaig canviar d’escriure el diari en castellà a fer-ho en valencià.
Per als que som curts de memòria, els quaderns on tenim escrites les nostres vivències són, fundamentalment, una mena de disc dur extern on assegurem els records per rescatar-los quan ens vinga de gust.