Estimada gent;

Pareix que va ser ahir que vaig arribar a una Roma plujosa i esquiva amb molta il·lusió de conèixer el meu nou país, una poca de por pel que m’esperava i bastant enyor pel que deixava
Nou mesos després este país m’ha revelat a través de la filla problemàtica, Napoli, i d’alguns viatges per les principals ciutats, molts dels seus misteris, dels seus encants, dels seus mites, de les seues misèries... He conegut una llengua que m’ha descobert una realitat tan veïna a nosaltres, tan igual i tan diferent alhora. He conegut molta gent de molts llocs diferents dels que he intentat aprendre el que he pogut. He fet grans amistats. He viatjat prou; Molt, diuen alguns –enveja, tot enveja!-. Però m’ha resultat necessari. A banda de per la pròpia formació artística, per conèixer altres realitats que tenim tan a prop nostre. He treballat a classe - encara que no ho parega- i he aprés coses, tot i ser molt diferent al que jo m’esperava. M’he conegut un poc més a mi mateix, que això mai ve mal del tot. He tingut el recolzament i l’interés constant d’un grapat d’amics, demostrant-me la seua estima . He gaudit esta experiència com he cregut millor. Ho he passat molt bé; Un any inoblidable. Ara entenc els consells dels que havien viscut esta experiència abans que jo, i m’alegre d’haver-los fet cas i haver-me deixat endur per el seguit de noves coneixences que atorga l’estatus de becari erasmus. M’han mancat coses que m’hi eren quotidianes. I m’he avesat a moltes altres que ara seran les que trobaré a faltar. Tanquem, doncs, la nova etapa de que vos parlava l’octubre passat. Ara en venen més, amb noves il·lusions, nous projectes i moltes ganes d’afrontar-los. I que duren!