Tal dia com hui fa cinquanta anys va naixer mon pare en l’última casa del carrer Sant Joan de Banyeres, en una habitació encarada a la serreta de la neu. Segon últim fill de Paco el castellà i Milagro la cotxera.
Un record ben especial a ell en este dia, que mig segle no es compleix tots els dies! Les circumstàncies laborals han fet que no puga estar acompanyat per cap dels seus fills. Ho celebraran d’alguna manera ell i ma mare. I ho celebrarem tots junts en vore’ns. A qui li haguera agradat molt estar és a Milagret, que tant va patir per criar-lo i atendre’l quan en la primera infantesa estava malalt. Ara és fàcil i quotidià anar a hospitals, a pediatres, comprar medicaments, fer radiografies... A principis dels anys seixanta, no.
Mon pare pertany a eixa estranya raça que es cria a Banyeres predestinada a treballar de per vida 12 hores diàries a la fàbrica des dels 14 anys. Una dada; Ha viscut sempre a Banyeres, i l’única implicació amb el poble va estar pertànyer al club d’escacs del poble.
Ha sigut un exemple d’home treballador i un bon pare. Ha sigut un mestre, un model, de moltes coses. També és cert que amb el temps un se n’adona que no són fiables totes les lliçons, i que cal actualitzar-les, modernitzant en allò possible el mateix mestre.
Des d’ací, un feliç 50 aniversari, pare!!
1 comentari:
XE, que calladet t'ho tenies. Ton pare i jo som de la mateixa quinta... doncs, com a benicoletà i també de 50 anys, li desitge que en visca molts més... acompanyat dels seus...
Àngel
Publica un comentari a l'entrada