Vinyetes

Alguna vegada he reflexionat sobre els meus inicis en el món de l’art. Els primers dibuixos, les primeres lliçons... I anant enrere uns 13 anys em trobe amb els còmics de Mortadelo y Filemón. Jo en llegia asiduament. Era l’època en que mon pare comprava els diumenges l’ABC perquè es col·leccionava una guia de carreteres a fascículs –Per res més. Ell que els periòdics només els obri per la pàgina del joc d’escacs -. Diumenge venia un suplement per a joves, el ‘gente menuda’, i és en les seues pàgines on recorde haver descobert el còmic. Em vaig aficionar també a Astérix (sobre tot), Super Lopez, Tintin, Zipi i Zape... Arran de llegir-los creava jo les meues pròpies històries i els meus personatges. Copiant s’apren molt, i jo vaig entrar al món del còmic a poc a poc. Sense mestres ni cap finalitat concreta; només per a mí. Quants records dels moments on jo dibuixava mentre la família veia la tele, o a l’habitació, o als margens de les llibretes de classe...! En fer 16 anys i començar a practicar la pintura ‘seria’ -a l’oli i tot això- vaig bandejar este vessant de fer perots que no he oblidat, al contrari, practique a sovint.

Recentment era entrevistat Ibáñez, el creador de Mortadelo y Filemón, que enguany fan 50 anys. I comentava l’home; El còmic popular ha mort. Abans els quioscos de la Rambla n'anaven plens. Ara no n'hi ha ni un. Ara tenim la super-Obregón i coses per l'estil. La mainada fabrica els seus propis còmics amb els videojocs i les consoles. I em sap greu. El còmic és el primer pas cap a la literatura.

Llegir seguides la primera i l’última frase dóna una conclusió trista.

PD; Buscant una foto dels personatges susdits per ilustrar estes linies m'he trobat una imatge de les aventures de Mortadelo a Nova York que Ibañez va dibuixar l'any 1992. Atenció amb allò destacat per la fletxa negra. Sorprenent, eh?