Visita pastoral a Manuel

Foto dels Artistes

Ausades que estes coses de les enjuntades intercomarcals donen fantàstiques coneixences i bons moments de conversa, música o el que es presente. Ahir al poble de Manuel estiguèrem en un sarau d'aquells que vas com qui no vol la cosa i et trobes amb una assistència de públic considerable. Èxit justificat, que l'Alabajos presentava nou disc, tocaven uns xicons del poble del costat, L'Ènova, i ho acabava de rematar la presència d'en Toni de l'Hostal.
Abans del concert vam coneixer alguns membres de la Mitja Galta, associació que organitzava l'event, com Pau Martínez, que en saber que servidor era de Banyeres va apuntar-me que aquell era el poble on don Godofredo Garrigues, fill de Manuel - com diria Àngel Canet-, havia exercit molts anys de mestre i director musical.
Va començar Pau Alabajos acompanyat de la seua violinista, amb cançons del seu nou disc i altres del vell. Tot molt Alabajos; Romàntic, reivindicatiu, seriós. Ja vaig escriure fa uns dies que el torrentí va molt ocupat amb concerts ací i allà. Pot ser és la senzillesa i claredat de les lletres que enganxa la gent. També que, amb Feliu Ventura i algun altre, representa l'estil més novacançonesc de l'actual música valenciana ..
En segon lloc dos components del grup Sènior de l'Ènova amb guitarres en mà i monyos llargs van animar la gent que s'havia quedat un poc abeltida amb Alabajos amb una combinació original de música i lletra genial en enovenc que connecta molt bé amb les vivències d'un públic dels vint als quaranta-i-tants...Em van sorprendre gratament i així els ho vaig fer saber al final. Van comentar que estan gravant un disc en Montevideo -ahí al costat, tu!- i que pensen traure'l allà pel setembre. Serà una bona notícia i un esdeveniment musical, ja ho voreu.
I en tercer lloc Toni el de l'hostal vingut directament des de l'Alcúdia -amb mi, en el seu cotxe- es va clavar al públic en la butxaca. tant als que no el coneixien com als que estem farts de sentir-lo. No em crec jo la millor persona per valorar-lo però s'ha de dir que la seua faena és un bon camí per recuperar la música d'arrel valenciana amb noves aportacions de lletres satírico-socials del s.XXI. En el seu cas sobra la teoria i lo millor és passar a la pràctica i escoltar-lo .
Abans d'acabar , Toni va voler que Hugo Mas, alcoià present en la sala, cantara una cançoneta. El d'Alcoi també ens va sorprendre i agradar per la música, veu i lletra.
Si visquerem en un territori normal -ja no dic ni país ni òsties, simplement una regió normal- estos grups que valen la pena no deixarien de sentir-se en les ràdios i televisions valencianes -al menys les públiques-. De moment s'han de conformar amb la subcultureta on es movem, i per supost que si s'ho proposen, i volen, poden arribar a abastar tot l'àmbit lingüístic -com ja fa Pau-.
En acabar d'arreplegar els cables, altaveus i els atifells dels artistes vam pensar d'anar a algun lloc, però a Manuel tot estava tancat i mªJosep, de la Mitja Galta ens va oferir obrir-nos sa casa i passar a fer-nos alguna cosa. I alli estàvem a les tres del matí, entre tés, xocolates, cervesses i malenetes el del Hostal, Sergi Carrasca, i Sònia la de Beniarrés i el seu novio de Beniatjar que té un blog però recorde el seu nom.
Sergi es va oferir amablement a portar-me a Banyeres, i quan jo entrava a casa a les 5'30 mon pare desdejunava per anar-se'n a la fàbrica. Que bé he dormit després al meu llit, xe.