Excursió a Austria I ; Estada a Barcelona

Demà farà una setmana que vaig deixar la ciutat de València per a prendre’m uns dies de vacances enmig de la època de més faena de l’any. Feia mesos que tenia comprat un bitllet a Austria i no em faltaven les ganes de vindre. Ara ja ha passat el gruix del viatge. Despús-demà m’espera un altre dia sencer de travessar mitja Europa (Linz-Girona-Barcelona-València). Passe a contar la primera part; el pas per Barcelona.

Resulta que dimarts, en arribar a la capital del Barcelonés, vaig pensar de dinar l’entrepà que portava de casa en algun parc. Segons el mapa el més proper era el Joan Miró, que a més tenia una escultura de l’artista. I allà que me’n vaig a fotre’m l’entrepà. Acabe, dorm dèu minuts i em desperte pensant què fer, on anar? Les 4 p.m. Tinc a la meua esquerra la càmara digital en la seua funda i el mòbil, que he tret per enviar algun missatge. Als pocs minuts un home seu a prop de mi, a la meua esquerra, i s’encen un cigarret. Té una aspecte poc cuidat i sospitós, però em costa desconfiar de la gent. Així i tot controle l’home amb el rabet de l’ull. Estic mirant el mapa per decidir què anar a vore. Uns segons. Alce el cap i veig que l’home ha desaparegut. Amb la meua càmara i el mòbil. M’alce i gire guaitant el meu entorn, però no veig res. Un xic assegut a la mateixa gespa i un poc lluny em fa gestos de que se n’han anat. M’acoste a ell per preguntar-li i em diu amb accent gallec ‘Eran tres. Pasaron por detrás y te cogieron algo negro. Te silbé pero no me oiste. Se fueron para abajo’. M’acabaven de gastar dos bones putades; Ni podia gastar la càmera en la visita a Viena i podria rebre la trucada de l’Oriol per dir-me on trobar-nos eixa nit que havia de dormir a sa casa. Enfile el carrer Tarragona amunt buscant una comissaria i una botiga de mòbils per fer el duplicat de targeta. Mecaguenla... La càmera és important però sense el mòbil no puc ser localitzat quan ho necessitava. Camine i camine. Trobe una cabina i telefone Orange per anul·lar la targeta del mòbil, que estic de contracte, tu! Em demana el codi postal per localitzar-me una botiga. No ho sé, així que he d’anar a preguntar-li a un comerciant de per allà. 08026. Telefone de nou i el dic. Una xica sudamericana m’indica que vaja a l’Illa Diagonal. Allà no en saben res i m’envien a travessera de les Corts. Trobe el ròtul d’Orange. Per fi...!! M’aten una xica molt simpàtica i resolta. Li explique el cas i de seguida em fa el duplicat i m’ensenya els mòbils més econòmics de comprar. Este, perfecte, gràcies i adèu.Vaig a la comissaria dels mossos més propera. He d’esperar una bona estona i finalment entre, ho explique tot amb detalls. Has vist la seua cara? Sí, la d’un dels tres. Ara vindrà la meua companya i t’ensenyarà unes fotos. I així és, passe al despatx de la companya i em mostra unes quantes fotos de ‘xorissos’ fitxats... Eixe! El monyo, la cara, la boca... Segur?...Sí, eixe.

Es fa la denúncia corresponent. A l’eixida m’espera l’Oriol per anar a sa casa. Allí puc relaxar-me, xarrar i fer broma amb ell i els companys de pis. Sopem i baixem a fer-nos unes cervesses. Passem per la Sagrada Família. Feia més de deu anys que no l’havia vista tan a prop. Després de les cervesses encara visitem l’Hospital de Sant Pau. Magnífic. Digne de vore de dia... i fer unes fotos. Li comentava al meu amic principantí que fa temps que vull repassar Barcelona in situ, que tinc molt que anar a vore.

Tornem a casa. El llit es presenta com el remei infalible per descansar de la 'accidentada' vesprada i carregar forces pel sendemà.