L’última visita del viatge per Austria fou a Salzburg, ciutat patrimoni de la humanitat i famosa també per ser escenari de la peli Sonrisas y làgrimas. La ciutat és molt bonica Va ser una visita un poc improvisada, i vaig arribar sense plànol ni res… El meu –bon- sentit de la orientació em va portar a prop del centre, just en un alt d’on es divisava tot el centre històric – la vista que teniu a la imatge- amb la fortalesa a dalt del tot i un fons de muntanyes altíssimes nevades encara en la part alta –I jo sense càmera de fotos-. Increïble; Vaig començar pel millor lloc sense saber-ho! Ja era migdia. L’aire fresquet habitual d’estos dies corria i als meus peus la ciutat romania tranquil·la, només saturada per algunes torbes de turistes. És notable la quietut de les ciutats del nord d’Europa. En les que he estat el tràfic és mínim, no hi ha massa gent pel carrer i, com que els carrers solen ser amples, dona una sensació de tranquil·litat envejable.
Prop d’on estava situat hi havia una mena de museu amb un ascensor que et baixava a nivell de terra, d’on ja podia anar caminant al centre. Cert que el lloc s’ho mereix, això de ser Patrimoni de
Casualment, al sendemà, mentre esperava l’avió llegia a la novel·
“Turisme: corcó d’identitats, munió d’individus amb gorra i càmera que transformen l’urbs en pati d’escola, en fira, en diumenge etern que fa que ciutats captivadores s’assemblen cada volta menys a elles mateixes i més a altres ciutats malaltes de turisme.”
Just que venia pensant jo estos dies. Frase justa i ben feta, com la resta de la novel·la.
1 comentari:
Quins espais més meravellosos... i el llibre, de faula!
Publica un comentari a l'entrada