Excursió a Austria III ; Viena

El dijous de vesprada vam arreplegar a l’aeroport de Girona la germana d’Emilio, Natàlia, i una tia d’ells d’Alfarrasí que es va apuntar a vindre d’excursió i a vore el seu nebot, clar.

La bona fama de Viena no és debades. És una capital històrica, han tingut molts duros i s’han pogut construir edificis molt bells. Encara que tots molt semblants. Allò un palau, allò altre una esglèsia, allò d’allà un museu, l’altre l’òpera... la majoria edificis barrocs. Destaca la catedral, gòtica, enfosquida per fora i elegant i tosca per dins.
Al Museu de la Albertina vaig poder vore una magnífica exposició de Kokoscka i al Museu del Belbedere els millors quadres de Klimt i Schiele.
Però el que més em va agradar de la ciutat és un dels símbols moderns de Viena, allò que no es pot perdre qui passe per la ciutat; les cases de Hundertwasser. Pintor i escultor que va dissenyar estos edificis de vivendes particulars creant amb ells una gran obra d’art en els que integra arquitectura, natura i art. Vaig fer dos visites per contemplar els colors, les formes, els detalls... Realment fantàstiques. Hi ha dos edificis i estan molt a prop un de l’altre. Precís de visitar, ja ho sabeu.
L’única cosa negativa de la ciutat és que a les set de la vesprada –o abans- tanquen els museus, les tendes, els supermercats...tot!
Ah, i si atenció a la data de vinguda, perque ara en el mes de maig ací fa un fred com al meu poble en febrer. De fet ara han florit ací els ametllers. A conseqüència d’açò he agafat un costipat que ausaes! Tot el viatge mocant-me, tu...
Ah, per cert, que el Danubi no és blau sino emmarronit.