Laaaaa la, la,laaaa, la, la,laaaa

Sol dir-se que allò de que les coses d'antes duraven més que les de ara. La Vespa color carabassa de mon pare és de l’any 63, i amb una maneta de pintura i algun retoc encara faria uns quants centenars més de quilómetres. El Renault 7 color verd metalitzat, el primer d’eixe color que va entrar a Banyeres –ara que ho pense, quin gust més exòtic pels colors dels vehícles tenia mon pare…- el vam jubilar amb 22 anys perquè ja ens haviem cansat de vore’l. Igual passa amb els mòbils, les rentadores, les cases... Ja no es fan parets com les d’abans. Fins i tot els festivals d’Eurovisió duraven més!

Quaranta anys fa que Massiel el va guanyar i encara estan pegant-li voltes al nano! Qui s’enrecordarà de Rosa d’Ehpanya d’ací a quaranta anys? (Qui se n’enrecorda ja?). Ara es parla de si el primer premi aquell va ser legal o va haver mantàfula pel mig.

Home, per poder ser, pot ser. Cert que el règim de l’època necessitava d’un llavat de cara exterior; Quedar en Europa com un país modern i atractiu. I també li interessaria a nivell intern; Com a ‘pane et circus’ de la societat del moment, i per atraure l’atenció dels joves cap a una figura ‘local’ i evitar les distraccions cap a música extrangera o, fins i tot, música de cantautors regionals.

Però si es diu, que es diga sobre arguments sòlids i proves demostrables. És patètic el ‘aquell diu que l’altre diu...’ o anar perseguint a Fraga pel carrer amb preguntes de poc trellat. Qui argumente raonadament algun dia que el ‘La,la,la’ va ser un frau com ho son alguns concursos de pintura o alguns certàmens de bellesa -o com diuen que va ser l’arribada de l’home a la lluna- podrà desfer un dels mites més forts de l’imaginari faranduler estatal. Crec que esta nit va Massiel a no sé quin programa a parlar del tema. Veritat o no, a la xica el premi li va eixir molt productiu; porta quaranta anys menjant d’ell.

PD; La història podria donar una novel·la i tot! S’imagineu el Duo Dinàmico, Serrat o Fraga personatges d’una intricada història d’interessos econòmics?? Mmmm... Ho reflexionarem...A vore si podem menjar també nosaltres de maig del 68, ara que està de moda.