EL meu primer viatge en AVE

L’autobús de línia eixia a les 8’40 de la Seu d’Urgell i segons el previst dos hores després seriem a l’estació de Lleida. I Així va ser, però amb un xicotet contratemps; Primer vam passar per la RENFE a fer la primera parada. Resulta que a les 11 haviem de prendre un autobús que anava a Saragossa. Cinc minuts abans em col·locava en la cua per comprar els bitllets, i quan ja em tocava a mi, a les 10’58, em telefona el meu company de viatge des de la porta de l’autobús dient que estava anant-se’n, deixant-se a molta gent que no haviem pogut comprar el bitllet.

M’informen que el següent bus cap a la ciutat de la Expo 2008 té eixida a les 15 h. Impossible perquè a les 15’35 tenim el vol Saragossa-Alacant.

I ara què fem? M’interroga desconcertat el company . Jo, que no sé què dir, dic el que pense... Improvisem.

Perquè les estacions d’autobús són sempre lletges i poc netes? O al menys, a mi m’ho semblen.

Ens n’anem a l’estació de trens. El próxim a Saragossa és un AVE a la 1, però no queden bitllets. Jo em mantinc seré. L’altre s’aturrulla i no sap ni el que diu ni el que fa. Descarte agafar l’avió i m’informe de com puc anar fins a Tarragona en bus per baixar després cap a València. Al company atordit li ve un bri de raonament i diu –o més bé, ordena- que esperem, que pot ser s’anul·len places de l’AVE en eixir de Barcelona a les 12 i pugam pujar a Lleida. I així és. Una venedora molt amable -que me se figura en eixos moments la Mare de Déu- ens aconsegueix a les 12 i un minut dos butaques en turista. Esperem fins la una i prenem el tren. Un vagó puntual, nou, rutilant, còmode, veloç que ens deixa en el nostre destí en 50 minuts.

Després, tot és més fàcil.

Vam acabar dilluns d’esta manera uns dies a la Seu d’Urgell visitant una amiga, el seu nóvio i els dos gossos.

Gràcies Sílvia. Eskerrik Asko Guillermo.