01 de juliol 2008

Hoolligans


No soc futboler –no soc de cap deport- i no hi entenc per valorar. Si Espanya ha guanyat perquè s’ho mereixia, perfecte. I si feia tants anys que no veien una final, és cosa de celebrar. Però celebrar-ho civilitzadament.

Serà l’alcohol, la emoció, serà el que siga, però no n’hi ha dret a que els hoolligans d’Espanya es dediquen a rebentar allò que es troben pel camí, perquè sí, perquè ‘ho hem de celebrar’. M’han contat que hi ha arbres arrancats de soca-rel al Carrer Sant Vicent de València. Els claxons i les veus les vaig sentir jo fins ben entrada la matinada a Benimaclet. A altres ciutats també han provocat desperfectes i aldarulls (Viena, Barcelona, Granada...).

Una cosa és celebrar, i una altra ben distinta és manifestar el més baix nivell d’educació i capacitat de convivència.

FOTO; La foto correspon a la celebració de Mataró. Hi podem trobar més d'un aguilutxo. Imatge extreta de la notícia de diari digital Capgròs.

3 comentaris:

DE TOT UN POQUET ha dit...

Mira: jo tampoc ho sóc... però quan no tinc una cosa millor a fer m'agrada vore algun partit... i d'aguiluchos n'he vist uns quants estos dies...
I per a nazionalistes... ja se sap...

Marc Gomar ha dit...

A mi el que menys m'agrada d'Espanya són els espanyols...

Anònim ha dit...

Ens vorem a muruu???
que fan concertaç,
un abraç