19 de febrer 2009

Res no aturarà l’ampliació de Blasco Ibañez.

És el que respon César Mifsu -director tècnic de Cabanyal 2010- a l’entrevista de Vilaweb d’ahir. En unes declaracions entre la lamentació i l’arrogància diu també que ‘Aquest no és un projecte lucratiu, com s'ha denunciat, sinó deficitari. És un forat negre pressupostari i s'hi perdran molts diners’. Molt costarà? ‘L'any 2000 es féu una avaluació que en fixava el cost total en cent cinquanta milions d'euros’ Nou any després podeu fer el càlcul. (« Això ho pague jo !! » Rita dixit. No hi ha crisi que la pare!).

El mateix senyor Mifsu admet la inservilitat del projecte en dir Fa deu anys, quan es proposà, era un projecte interessant perquè calia vertebrar millor la ciutat de València i fer accessos a mar. No hi havia ni la ronda dels bulevards ni l'avinguda dels Tarongers. L'avinguda de Blasco Ibáñez semblava l'única alternativa per a connectar el centre de la ciutat amb la platja. Ara no. Ara hi ha un altre context que podria fer canviar el projecte.’

I doncs, quin motiu tenen per fer-lo? Clarament diu que ‘El pla del Cabanyal és una promesa electoral’ i que ‘Al Cabanyal hi ha un teixit molt degradat i és una manera de recuperar-lo i de reintegrar-lo. (Quedeu-vos amb esta frase que ara en parlarem!) Resumint, hi ha un problema al Cabanyal que no sabem/volem resoldre i que s’acabarà quan fem desapareixer el barri. Tenen clar la dita de ‘el gos mort no mossega’ i volen fer-nos creure que l’ampliació de l’avinguda serà positiva per a tots. Però i el patrimoni històrico- arquitèctonic? I la vida del barri? Què passa amb els veïns que voran sa casa reduïda a un tros de vorera, de quiosc, de pas de peatons? Que els portaran a pisos on ‘Els expropiats hauran de pagar la diferència entre allò que els donem pels pisos que expropiem i allò que costaran els pisos on aniran a residir. Aquesta diferència oscil·larà entre els 20.000-25.000 euros.’. Vaja, que et tiren de casa, del teu barri, i damunt has de pagar! Ara sí que m’has boixat! Però espereu que encara ens perdona la vida...’Som conscients que són molts diners, sobretot tenint en compte que la majoria dels veïns del Cabanyal són gent gran, amb pensions baixes, sense recursos’. Xe redéu! Finalment el teixit social ‘degradat’ són les iaies que volen ‘recuperar’ i ‘reintegrar’ fòra del seu barri. ‘Xapó’!!

Podriem analitzar més declaracions però millor si ho feu llegint l’entrevista per vosaltres mateixa.

Podrien preguntar-nos moltes coses més. Deixem-ho en un CONTINUARÀ (dissortadament).

1 comentari:

DE TOT UN POQUET ha dit...

Igual ara paren un poquet... però no sé per quin motiu igual no arribem a cap lloc...